TOTS ELS COLORS DEL VERD PER LA PAU

Tots els colors del verd ...per una TARDOR

Una setmana que ha canviat moltes coses que semblaven inalterables i perpetuades, ha arribat la tardor, i ho ha fet amb la força dels canvis de temps meteorològic, i també ha arribat la tardor per aquells que durant anys eren la màxima preocupació de les enquestes, els terroristes d'ETA.

I també la tardor més fosca per un dels personatges més desconeguts i més odiats del món àrab, Muamar el Gadafi. 

Tres canvis destacables que es barregen mediàticament i que permeten als opinadors i tertulians tenir tema per a dies, fet que no vol dir que sigui amb objectivitat o amb profunditat, la quantitat en massa casos està renyida amb la qualitat de l'opinió dita i publicada.

El final del terrorisme, l'anunci de la retirada, és una notícia que no per esperada s'ha fet esperar. Em sembla haver comentat fa temps que aquests 50 anys d'ETA (sempre apareix un 50 quan els tens a sobre) no tenen una forma lineal en l'esperit de qui això escriu. Em sorprenc i crec que molts altres també de tot allò que a mitjans dels 70 arribàvem a pensar de les accions terroristes, una guerra era una guerra i no calia preocupar-se si les víctimes eren policies o militars, era una mica el ja s'ho faran o alguna cosa hauran fet. Però tot plegat es va anar complicant i vam veure morir a ciutadans que anaven a comprar al barri de la Sagrera, a nens que vivien a Vic, a polítics que només estaven armats de la paraula, i més i més, fins i tot vam veure com un dels defensors del diàleg tenia com a resposta unes bales, l'Ernest Lluch. Tota aquesta evolució i la maduresa que l'acompanyava ens va situar radicalment a l'altre riba, la del diàleg i la pau, la del rebuig a qualsevol violència i la defensa de la vida, sigui de qui sigui i sense mirades borroses per opinions ideològiques massa verdes.

Avui Euskadi comença una nova etapa, que hi hagi molta sort i molta entesa, que ningú perdi de vista les víctimes ni ningú vulgui cobrar-se els interessos de tants anys, cal posar molt seny per assolir un país que és basc obert a tothom i que tingui tots els colors en el dia a dia, aquells colors del verd que Raimon ja va posar a la seva cançó i del qual dissenteixo per situar tots els colors del vers al mes de maig perquè aquests colors són de TARDOR, com aquesta del 2011.

I només ens queda esperar que es consolidi la PAU, que la tardor sigui tal i ens porti aigua i fresca, i que Líbia avanci (en tinc molts dubtes) cap una democràcia (no sé amb qui) formal per convertir-se en un país lliure (encara n'hi ha?).

QUE SIGUI LA PAU DE TOTES LES PAUS

Un treball que no s'oblidarà, i que ningú ho embruti

 Només deixar constància d'un fet històric: ETA ens deixarà en PAU.

Declaración de ETA

Euskadi Ta Askatasuna, organización socialista revolucionaria vasca de liberación nacional, desea mediante

esta Declaración dar a conocer su decisión:

ETA considera que la Conferencia Internacional celebrada recientemente en Euskal Herria es una iniciativa de

gran trascendencia política. La resolución acordada reúne los ingredientes para una solución integral del

conflicto y cuenta con el apoyo de amplios sectores de la sociedad vasca y de la comunidad internacional.

En Euskal Herria se está abriendo un nuevo tiempo político. Estamos ante una oportunidad histórica para dar

una solución justa y democrática al secular conflicto político. Frente a la violencia y la represión, el diálogo y el

acuerdo deben caracterizar el nuevo ciclo. El reconocimiento de Euskal Herria y el respeto a la voluntad

popular deben prevalecer sobre la imposición. Ese es el deseo de la mayoría de la ciudadanía vasca.

La lucha de largos años ha creado esta oportunidad. No ha sido un camino fácil. La crudeza de la lucha se ha

llevado a muchas compañeras y compañeros para siempre. Otros están sufriendo la cárcel o el exilio. Para ellos

y ellas nuestro reconocimiento y más sentido homenaje.

En adelante, el camino tampoco será fácil. Ante la imposición que aún perdura, cada paso, cada logro, será

fruto del esfuerzo y de la lucha de la ciudadanía vasca. A lo largo de estos años Euskal Herria ha acumulado la

experiencia y fuerza necesaria para afrontar este camino y tiene también la determinación para hacerlo.

Es tiempo de mirar al futuro con esperanza. Es tiempo también de actuar con responsabilidad y valentía.

Por todo ello,

ETA ha decidido el cese definitivo de su actividad armada. ETA hace un llamamiento a los gobiernos de España

y Francia para abrir un proceso de diálogo directo que tenga por objetivo la resolución de las consecuencias

del conflicto y, así, la superación de la confrontación armada. ETA con esta declaración histórica muestra su

compromiso claro, firme y definitivo.

ETA, por último, hace un llamamiento a la sociedad vasca para que se implique en este proceso de soluciones

hasta construir un escenario de paz y libertad.

GORA EUSKAL HERRIA ASKATUTA! GORA EUSKAL HERRIA SOZIALISTA!

JO TA KE INDEPENDENTZIA ETA SOZIALISMOA LORTU ARTE!

En Euskal Herria, a 20 de octubre de 2011

Euskadi Ta Askatasuna

E.T.A.

EL CAMPANAR SENSE AJUNTAMENT

Ni l'aigua pot ensorrar els vells campanars

Plantejava fa uns dies algunes de les qüestions que s'haurien d'afrontar per poder racionalitzar el nostre sistema administratiu i fer-lo més àgil, més eficient i menys costós, i en aquella introducció es plantejava la SUPRESSIÓ D'AJUNTAMENTS.

No és fàcil posar-se en una era on el blat està molt poc trillat, on la pols amaga molts interessos (en molts casos partidistes o amagats), i on es juga amb el fals sentiment nacional-localista de moltes persones de bona fe (que són la majoria!) que veuen com en parlar de desaparicions se'ls està robant quelcom que fa centenars d'anys o no tants que és seu.

Cal ser curosos i no anar a sac contra tot però si que és imprescindible racionalitzar el minifundisme municipal que hi ha en aquests moments, només veien els nostres 221 municipis gironins ja ens adonem que hi ha un excés d'ens territorials que repeteixen un darrera l'altre la mateixa estructura político-orgànica que porta a molts d'aquests ajuntaments a existir per mantenir només aquesta estructura.

Ja l'informe "Roca" plantejava la reducció, ja ho han fet països avançats (aquells que sempre hem considerat avançats), s'està plantejant fer-ho en altres i mentre a Catalunya estem amagant el cap a sota l'ala del campanar. Aquest és el problema, aquí es confon el campanar, d'arrel cristiana, amb el poble, i aquest amb allò que se'n diu ajuntament, no hi ha voluntat de deixar de banda un passat més o menys lluït per entrar a un futur més ajustat a allò que ens vindrà durant les properes dècades.

Ajuntament i "campanar", barreja rebuscada

Podem reduir el nombre d'ajuntaments, podem mancomunar els serveis i això serà una millora per a molts ciutadans i ciutadanes que amb les mateixes aportacions podran gaudir de millors serveis. L'estalvi pot ésser gran en temes administratius i jurídics, els preus a pagar pels serveis seran més ajustats, i no es perdrà res més que un nom, i no es perdrà la realitat socio-econòmica dels habitants d'un territori. Per guanyar és convenient saber perdre en algun moment, per això perdre un ajuntament no serà cap tragèdia i sempre ens quedarà com a referent el campanar del poble.

MENYS ADMINISTRACIONS, MÉS I MILLOR GESTIÓ

Dia si, dia també, sentim veus més o menys fortes contra les administracions públiques, contra la funció pública i tot allò que vingui  complementat pel mot PÚBLIC.

Els mals del món, de l'Estat, del país, de la província, de la comarca i del municipi tenen un origen: els polítics i els treballadors públics. I amb això ens quedem ben satisfets i alleugerits, no cal que ens preocupem per res més, els problemes s'acabaran quan tota aquesta "colla" es dediquin a altres coses i la nostra societat visqui en plena privatització i en plena lluita pel menjar diari, sense cap mena de suport a qui ho necessiti o a aquells que ja no poden seguir els ritmes que els marca un desenvolupament inabastable. Vaja que anem a cap el campi qui pugui que així els de sempre o algun de nou es posaran "les botes" i els euros, o la moneda que s'escaigui, a la seva butxaca.

Evidentment cal racionalitzar les nostres administracions, i no parlo per parlar, ni per enveja, ni per mala fe, parlo des de dins, amb certa experiència a l'administració pública local i des de punts de vista diversos amb el pas del temps. Parlar des dels budells de l'administració no és fàcil, ben segur que estaré tirant pedres al  meu teulat i que aquestes poden ser massa grans, però tinc clar que hi ha una necessitat òbvia de replantejar com ens hem organitzat administrativament des de fa massa anys. 

Per no fer-ho llarg i anar marcant punts que intentaré desenvolupar en properes aportacions podríem citar els següents :

• Supressió del nombre d'ajuntaments (això ho ha fet Grècia ara però els països més rics del nord d'Europa ja fa temps que ho van fer i ara no pateixen tant).
• Supressió del gran nombre i diversitat d'administracions supramunicipals. Amb una de potent que tingués com objectiu assegurar els mínims dels municipis, que els donés serveis i no subvencions, n'hi hauria ben bé prou, però és necessària.
• Impuls a les mancomunitats on sigui realista fer-ho.
• Potenciar una gestió pública eficaç i professional, on els coneixements "professionals" i la política no hagin de ser elements antagònics.
• Impuls a una millora constant d'atenció i servei al ciutadà, amb una Funció Pública no basada només en el mèrit i capacitat de les persones en un moment puntual (oposicions) de la seva vida laboral, malgrat això sigui anticonstitucional hores d'ara.
• Aprimar les tasques burocràtiques que no fan res més que omplir de papers arxius que ni essent electrònics podran donar l'abast.

Els gallecs han fet de les seves però els catalans també!!!

I això com a elements per anar fent boca i sense oblidar els veritables culpables de tot el que ens està passant, que no sabem del tot qui són, però alguns dels quals encara corren pels carrers amb la cara ben alta o amb indemnitzacions milionàries per haver-se jubilat. Tot plegat una vergonya, i de les grans!!!

RETALLADA PURA, FÀCIL RETALLADA

La cançó de l'enfadós original és més engrescadora que aquesta versió que ens estan cantant des del govern de la nostra (de tots! no de la colla que governi) Generalitat, sense cap mena de reflexió ni cap altre element teòric que la falta de diners per culpa dels governs del maleït tripartit (que va realitzar un canvi a fons del país i també algunes coses que es podrien haver estalviat però eren anys dels "governs en el país de les meravelles - i de les famílies també no oblidem els 4x4 i els Audi 4, 5 o 6-).

Ara ens toca aguantar les grans idees dels governants, que tot sigui dit, semblen més perduts que un pop en un garatge, o com a mínim aquesta és la sensació que volen transmetre per fer-nos combregar amb les seves idees neocons i tirar endavant l'enderroc d'un estat del benestar que ens vam creure i que creiem que cal preservar per evitar fractures socials i coses pitjors que ja treuen el cap per un horitzó massa proper.

Els plats trencats els pagaran els de sempre, els que menys tenen i els que tenen poc, no ho pagaran els que més tenen o tenen massa, no aquests han d'invertir!!!, i ho fan i tant que ho fan, especialment en països llunyans o en paradisos terrenals sota la bandera de "fiscals". I si aquí algú podia pagar un impost ja el traurà el govern nacionalista per evitar que no pateixen més del compte. Vaja una situació lamentable i de la qual ens lamentarem molt temps.

I qui també pagarà "la festa" serà l'educació i la sanitat pública, perquè on s'ha vist que això sigui una prioritat, amb les necessitats que tenen les organitzacions en defensa dels valors CATALANS i les mil i una institucions dedicades a l'observació de com evoluciona l'homo catalanis, sense deixar d'invertir en grans negocis com els mitjans de comunicació privats i públics que són els que ens permeten intoxicar cada dia, a tota hora, als nostres conciutadans. Si anem a filar prim i no ens quedem només en aquesta primera visió que serà titllada d'anticatalana, com a mínim, ens hauríem de replantejar moltes més coses, des de la realitat administrativa del país a les festes i festetes passant per un treball intens en aconseguir que hi hagi treball i llocs de treball. Però com que això és complicat i atacar al feble és fàcil doncs anem fent retallades contra la majoria que no és altra cosa que silenciosa i mesella, o potser no ho serà? Seguirem aguantant les retallades i callant?

Ja ho deia en Llach quan encara no portava el gorret de llana: "no és això companys no és això", ara m'hi apunto a aquest lema que en el seu moment em va semblar exagerat.