TRENTA ANYS, CINC ANYS.RECORDANT.

Cap a mitjanit d'aquell 21 de novembre del 2000 se'ns va trencar el son. La notícia havia corregut, i no podia ser però era, aquells que només viuen per matar, l'havien assassinat. Només l'Ernest Lluch podia morir brutalment sota el foc d'unes armes contra el diàleg i la tolerància, i just quan feia només vint-i-cinc anys que podíem dir que vivíem en llibertat. És la gran misèria humana que no ens deixa de sorpendre amb dates, amb circumstàncies, amb "lliçons" i també amb males passades.

La tranquilitat del 20-N ja no ens és agradable, ja ens produeix una certa angoixa, i tot per pensar que just l'endemà, si el dia després, és ni més ni menys que el 21-N. Qui podia esperar que tot allò que per una raó o altra es va celebrar des de 1975 avui estigui molt més boirós i molt menys engrescador ja que pensem en l'endemà.

Avui, com fa cinc anys, inicio prop de la mitjanit, un nou camí en aquestes paraules, que només volen ser de record i sobretot de DIÀLEG. En memòria de l'Ernest.