El temps de Nadal és la barreja més gran de tristesa i alegria que pot tenir una persona del primer món. No hi ha dies més alegres que aquests, una alegria imposada i regalada. I també plens de tristesa pels que ja no seran a taula o no han pogut ser-hi mai.
Un any més es tendre escoltar el vers de Nadal que ens regalen els nostres fills, però recordem també un dels poemes de Miquel Martí i Pol :
Alguna cosa lleu i poderosa
que qualsevol paraula fa subtil
com si fos dita amb una veu molt íntima.
Això sol ser Nadal, i la tendresa
que s'instal.la, tal volta agosarada,
al lloc mateixon, dia rera dia,
hi creixen el neguit o bé l'enveja.
No dura tanmateix la meravella
i el vent d'any nou s'endú de cop els somnis
i malfereix quasi tots ls propòsits.
I jo em pregunto : ¿podem dir.nos bons
si ho som només a toc de calendari?
Curt, breu, i malgrat la veritat real del poeta, a totes i tots : BON NADAL !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada