Papademos, "salvador de Grècia" |
Monti, "salvador d'Itàlia" |
La veritat és que n'hi ha per estar desesperat o per llogar-hi cadires, quan semblava que hi havia futur per un aprofundiment en la democràcia, en fer-la més oberta, més "participativa", resulta que ha estat un miratge que ens van col·locar per seguir aprofundint en deixar en mans "desconegudes" les finances públiques i el que és més greu: l'ESTAT del BENESTAR.
Ja és lamentable que s'hagi de viure amb el neguit per la situació econòmica que és la que és perquè alguns ho van permetre, perquè molts hi van "jugar", molts van estirar més el braç que la màniga, però també hi havia que s'estava forrant i segueix fent-ho a costa de la majoria. Però això són INSÍDIES meves que evidentment no tenen cap base fonamentada, com passa a molts candidats que el diumenge pagaran uns plats trencats que potser no van estar a la seva taula però que si que hauran de recollir de terra. Una crisi que venia del nord, del sud, de l'est i de l'oest serà la tempesta perfecta per destruir molts serveis públics, moltes prestacions socials i deixar que cada ciutadà i ciutadana s'hagi de buscar la vida i si no pot tirar endavant ja recuperarem mètodes del passat o l' "Auxilio Social".
Agradi o no agradi, hi hagi responsabilitats o no en com s'ha portat la crisi, el 20-N només hi ha dues opcions :" RUBALCABA O RUBALCABA". Perdoneu però algú ho havia de dir.
1 comentari:
Potser ja saps o intueixes que només m'estimula la discrepància, és a dir, no tinc discrepàncies amb els altres teus post. Amb aquest si, quatre: (1) en els sistemes electorals que elegeixen parlaments i no directament presidents o primers ministres, la sobirania democràtica la ostenten els parlaments; (2) la gent que sap alguna cosa (història, filosofia, dret, economia etc.) també poden ser polítics (per ser-ho no hi ha titulació habilitant, ni cap mena de reserva d'activitat pels afiliats als partits). És més, està bé que els governants i representants demoràtics sàpiguen alguna cosa més que aquelles persones fidels i gregàries que els que manen als partits recluten per tal de seguir manant; (3) els economistes no sempre s'equivoquen. Per exemple alguns (no només americans, també algun d'europeu com l'alemany Donges)portaven anys avisant de "bombolla immobiliària", excessiu endeutament de les famílies i el sistema financer, de la fragilitat d'una moneda única sense una política econòmica i fiscal també única o, al menys, harmonitzada; i (4) el sistema democràtic no és només el contrari de la tirania, també de l'assemblea. Els adjetius innecessàris o obvis com ara "deliberativa" o "participativa", si s'interpreten com a "directa" portaran grans catàstrofes, com totes les utopies han portat sense cap excepció. Ara ni tinc espai ni temps per desenvolupar aquest raonament, però com que estic construint un bloc on intentaré explicar-ho, ja et faré arribar la seva adreça. Una bestreta: pesa les opinions, no les comptis (Séneca). Ben cordialment, Arseni
Publica un comentari a l'entrada