Visc a Sant Feliu de Guíxols, on també vaig néixer quan els seixanta posaven el primer dígit. Casat des de l'any olímpic català i pare d'en Josep Melcior i de la Joana. Amb la política, des de la política, en la política i ben segur malgrat aquesta, un s'ha anat fent gran. Josep Melcior Muñoz i Ayats
Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes
Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes
15.1.06
DE BATEIG
Les famílies cristianes i/0 catòliques encara practiquen el ritus del bateig com una de les demostracions més fervents del manteniment d'una religió que té el seu punt de sortida en el baptisme amb aigua -del Jordà si pot ser-.
Quan en el segle XXIè veiem les velles tradicions ens sorpren que encara no s'hagi posat un cert aire de modernitat a unes cerimònies encarcarades i plenes d'una manca de fe malgrat fer-se en el seu nom. Això succeix especialment en aquells casos on per raons de rang i de situació social es fa imprescindible, i això és el que ha passat a una nena de pocs mesos que ha nascut només per una feina, només amb un únic objectiu en la seva vida, només destinada a ser REINA -si es produeix un canvi a la Santíssima Constitució-.
Sembla mentida que es pugui néixer saben exactament que, si res ho espatlla, acabaràs ocupant un tro que no sap ni on és ni com és -vaja vida li estan preparant a una nena filla de Borbó-.
I anirem veien que després d'aquesta festassa, amb la presència de bons i dolents, d'amics i enemics -polítics és clar-, la futura reina ens farà la comunió i ben segur que la vestiran adequadament a la seva responsabilitat, ja no la deixaran jugar amb nines o ninos, li posaran una corona que esperem no sigui d'espines pel seu bé i el d'algun altre afeccionat al tema del martiri del Crist cristià.
L'aigua ja ha donat entrada a una nova vida al món catòlic, a mi també sembla ser que me'n van tirar pel damunt però no per ser rei ni per cap mena de personatge, bisbe o arquebisbe, lluidament guarnit per a l'ocasió. Se suposa que era per sumar-me als llarg llistat iniciat l'any 0 de Crist, però el que no sabien els que "obligaven a fer-ho" és que el meu tarannà em portaria a pensar que el millor que podrien fer és borrar-me. Amb mi que no hi comptin més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada