Visc a Sant Feliu de Guíxols, on també vaig néixer quan els seixanta posaven el primer dígit. Casat des de l'any olímpic català i pare d'en Josep Melcior i de la Joana. Amb la política, des de la política, en la política i ben segur malgrat aquesta, un s'ha anat fent gran. Josep Melcior Muñoz i Ayats
Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes
Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes
17.1.06
TRENS DE RODALIES
Els moments tràgics de la nostra història més recent han deixat molta sang i molta destrucció, i lamentablement alguns han intentat que un tema com els desgraciats atemptats dels trens de Madrid es convertís en acudit.
Ja n'hi ha ben bé prou d'animalades. Jugar a insinuar, fer voler creure segons què als ciutadans (sabent que és pura mentida), només ho fan els intoxicadors i els poc demòcrates (sol passar en els nouvinguts. Senyors del PP deixin la política de destrucció i posin seny a les seves files (cosa difícil si el seu líder esperitual és el gran "vident" de crear "la mentida més gran").
De tot això només ens queda un regust amarg, una tristesa profunda pels centenars de víctimes, que ens tornen a aparèiexer al davant per la manca de delicadesa i d'humanitat d'algun anomenat polític, que hauria de ser cessat per respecte a les víctimes.
Que el PP sigui crític, que sigui contundent, que marqui d'aprop el govern, però que d'una vegada per totes passi a l'oposició meditada i curosa, i abandoni accions que només ens porten al descrèdit i a l'odi (cosa que a alguns d'ells sembla donar-los vida, i amb tot el respecte pel tema que hem intentat tocar).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada