Visc a Sant Feliu de Guíxols, on també vaig néixer quan els seixanta posaven el primer dígit. Casat des de l'any olímpic català i pare d'en Josep Melcior i de la Joana. Amb la política, des de la política, en la política i ben segur malgrat aquesta, un s'ha anat fent gran. Josep Melcior Muñoz i Ayats
Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes
Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes
17.2.06
COLORS DE PAU PEL PAÍS BASC
Tots els colors del verd d'Euskadi estan demanant que la pau sigui realitat, que arribem a poder parlar del bell/vell país com un lloc on la convivència sigui un exemple per a tots.
Aquests dies estem veient com s'està fent alguna pinzellada, encara que sigui amb aquarel.la, d'un futur on la pau sigui realitat.
Les coses no són fàcils, la història pesa , i molt, entre els que han estat víctimes, i fins i tot segur que en aquells que han estat botxins. La dificultat és gran, els reptes immensos, però l'objectiu final s'ho mereix. Els homes i les dones del País Basc ben segur que han tingut el somni de l'horitzó que avui sembla ser un pèl més proper.
Qui estima la Pau ha de ser responsable, ha de lluitar per assolir-la, i qui no la vol que vagi empastifant i desacreditant als que la defensen. Estem davant d'uns fets que no sabem ben bé cap on poden anar, d'unes decisions que no sabem si encertades o no, però ben segur que són rumiades i treballades.
El Govern espanyol i el Govern basc en són els màxims garants, els que han de fer un pas darrera l'altre cap l'horitzó. Els que en un moment o altre han defensat els violents també han de fer el seu camí cap a la participació clara i contundent en la democràcia. I els terroristes han de buidar les armes, han de fer el pas enrera definitiu que serà el pas endavant que tots els demòcrates esperem.
Hi haurà pacte, hi haurà concessions? Segur , però seran amb el benentès que per sempre més s'haurà acabat la violència quotidiana, l'assassinat premeditat, o la persecució veïnal per part d'uns bascos contra els altres.
La mort de molts haurà de ser, malgrat ens dolgui - i molt-, el fonament de la Pau.
Volem i desitgem que tots els colors cridin ben fort Gora Euskadi, amb el mateix ànim que hi posava en Raimon. I nosaltres ens sentirem molt més propers a un país que també estimem com a nostre si allí el respecte i la Pau en són la forma de viure cada dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada