Creure o no creure ?, aquesta podria ser la pregunta. Una qüestió que ni el Príncep de Dinamarca podria dir amb més bona posició davant del sidral que s'ha organitzat per un còmic de més o menys mal gust (que per gustos no hi ha res escrit).
Des del país de la Sireneta de conte, ens ha arribat la penúltima moguda a l'entorn de la , per a mi, innecessària religió d'uns o altres. Per què s'ha ofès a tota una religió? Perquè estan sempre disposats a ser ofesos (i alerta que els més interessats en ser-ne són personatges rics en petroli i que tenen oblidats a molts que professen la seva mateixa creença -quina padaroxa-).
Allò que s'anomena el món islàmic està "en peu de guerra santa", un cop més l'Europa dels bàrbars del nord ha trepitjat els delicats ulls de poll. Segur que hi havia un mal ús de la imatge del "profeta", no vull defensar la confusió entre religió i acció (terrorisme en aquest cas)però potser hauríem de ser menys radicals, uns i altres, i deixar que els rius de la convivència flueixin cap a la concòrdia de les civilitzacions (i religions).
No podem fer un món on les religions es limiten a ser d´ús individual i particular? Jo no m'apunto a cap. El món haurà de ser dels agnòstics i ateos o no serà!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada