Visc a Sant Feliu de Guíxols, on també vaig néixer quan els seixanta posaven el primer dígit. Casat des de l'any olímpic català i pare d'en Josep Melcior i de la Joana. Amb la política, des de la política, en la política i ben segur malgrat aquesta, un s'ha anat fent gran. Josep Melcior Muñoz i Ayats
Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes
Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes
3.2.06
NO EM FUMIS MÉS
Portem un mes des de l'entrada en vigor de la llei anomenada anti-tabac i això sembla que ha suposat una bona moguda en diversos àmbits personals i de negocis.
Per un cantó hi ha les "víctimes" directes de la llei, els "pobres fumadors" que fins ara ens feien irrespirables alguns espais públics, fos on fos. Ara com a mínim podem anar a certs locals on l'aire és respirable i sense la contaminació que era habitual.
Per l'altre hi ha els venedors de tabac que van camí de la ruïna després de tants anys de negoci continuat, ara tot són problemes per aquest sector. Veuen com se'ls retallen els guanys, i com és habitual de guanyar potser menys en diuen pèrdues.
Hi també remuguen els restauradors perquè els costarà vendre puros pestilents que t'amargaven la sobretaula en qualsevol local, fos de la categoria que fos. Qui no ha abandonat un restaurant sense saber si havia dinat o només s'havia limitat a inhalar fum i més fum.
Els que no ens hem enganxat mai al tabac ens ha tocat ser comprensius fins el 2005, ara les coses han canviat, i ho hauran de ser els fumadors amb nosaltes, els quals som considerats com uns primmirats i poc solidaris. Ho sento però l'alegria va per barris i avui ens toca a nosaltres (a més és pel vostre bé i pel de l'economia de la sanitat pública -que prou falta li fa una certa ajuda-).
Com a idea final podríem començar a parlar de deixar de fumar pel carrer. Què, ho proposem a la Consellera de Sanitat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada