Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

17.3.11

"...UN DIA ESPECIAL ESE 11 DE MARZO..."

Quasi una setmana després de la data assenyalada en negre al nostre calendari particular em permeto fer unes notes sobre aquest 11-M que es va tenyir de sang a Madrid i que enguany ho ha fet al Japó.

Ambdues dates són tràgiques, lamentables, tràgiques i ens porten a la pregunta habitual davant de situacions que no entenem: per què passa això?

L'onze de març que va significar el final de trajecte a molts viatgers d'uns trens que van tenir com a estació final els hangars d'IFEMA, el tanatori més gran habilitat fins llavors. Encara em costa entendre com és possible que hi hagi mentalitats perverses que siguin tan criminals com per tallar el lligam vital a centenars de persones com nosaltres que van cometre el greu error de confiar en el transport públic. No puc aparcar a la memòria passada i resignada aquella jornada i tot el que va passar després, em va quedar marcat i em dol quan se'n parla o se'n commemora com si fos un tema no tancat ( i no pas perquè encara estigui penjat de les dues línies d'investigació d'alguns periodistes que van allargant l'agonia a molts que es veuen envoltats pel seu cinisme sense límits). D'aquella data ens van quedar imatges, sons i paraules, jo em quedo amb tot allò pel que ha lluitat Pilar Manjón, un símbol de qui ja en vaig parlar fa uns anys. I també ens ha quedat la cançó de l'Oreja, que és d'una senzillesa plena de grandesa per a la memòria de les víctimes.

Quan la maleïda data de març començava a entrar en el període històric més recent ens trobem amb un nou esdeveniment, ara provocat per la natura, que torna a portar-nos la mort a milers de persones que vivien al mític Japó.

Una onada gegant ha negat pobles i ciutats i ha fet desaparèixer a molts dels seus habitants sense respectar res de res, ni grans ni petits, una brutalitat d'aquesta natura que va a la seva i no entén de persones ni de ciutats. El fet puntual no podria ser pitjor per tot allò que significa, ja avui, que hi hagi un perill nuclear d'alt nivell a uns punts concrets del país del sol naixent. És una gran desgràcia que el país que ha estat anys recuperant-se d'aquells inqualificables atacs atòmics del 1945 es torni a sentir en perill davant d'una energia que saben molt bé com mata, com fereix i com marca generacions i generacions, sense tenir moltes possibilitats d'evitar-la.

Massa pèrdua de vides per una sola data i potser algú ens podria explicar alguna teoria sobre això del dia 11, però la veritat és que té molt mala llet, tant l' "11 M" com l' "11 S". Només ens queda seguir reflexionant sobre numerologia i esperar que no ens toqui massa aprop la propera desgràcia que pot sentir-se atreta per una data negra per a moltes persones d'arreu.