PERILL ! NADAL A 30 DIES

TOT GASTANT ENERGIA DES DE LA FALSA SOSTENIBILITAT

Ja fa dies que els instal.ladors dels ajuntaments o de les empreses estan "fent el Nadal", ja que comença a ser tradició (?) posar els llums i els aparadors quan tot just estem paint els panellets. Ja se sap que cal ser previsors i no fer les coses de pressa i malament, no fos cas que pasés allò que va passar a un municipi de la Costa Brava, que va veure com en plenes festes nadalenques els instal.laven una "Feria d'abril por todo lo alto".

Els dies que s'acosten són "perillosos" per a la butxaca, per a la dieta, i per els sentiments. Una barreja de dolçor i agror que no poden preparar ni els nostres cuiners amb estrelles MICHELIN. Són diades de mal pair, però també de bon gaudir, només depèn del nostre estat d'ànim i de les nostres més o menys fermes conviccions.

Ara estem parlant molt d'on ens vindrà l'energia del futur, encara estem encallats amb l'energia nuclear, amb els gaseoductes que vénen de l'Est, amb les opes que preparen alemanys, amb línes de molt alta tensió sense tènsió ni línia hores d'ara, ... I mentres això no va nosaltres ens posem a organitzar uns enllumenats fenomenals, un dispendi brutal en energia elèctrica que ben segur fa estar molt contents a la gent de FECSA-ENDESA, i els altres que tenen el negoci lligat amb això.

Esperem que el Nadal sigui sostenible, que és la paraula màgica que tothom diu i ningú aplica, esperem que aquesta "llum" ens dongui més llum i energia per tot allò que ens espera.

PANCHO VILLA ERA CATALÀ? O MAS MEXICÀ?

PANCHO VILLA: QUE VIVA MÉXICO!


El petit país català està passant una de les crisis polítiques més profundes dels darrers segles , estem assistint en viu i en directe a com uns "pocavergonya" no deixen governar el líder natural dels catalans, el cap de CiU, Artur Mas per a més informació.

I resulta que ara estan tan ofesos amb els resultats electorals que troben impensable que es pugui fer una cosa com aquesta de deixar-los anar tranquils a l'oposició pura i dura, a ells que van néixer per governar i manar. Valgue'ns déu!

El que no sap l'Artur Mas és que aquesta "rabieta" poc democràtica i les seves amanaces tipus mexicà, ja tenen algun exemple en algun poble empordanès de costa, quan uns senyors -per dir-ne alguna cosa- van trencar les urnes en un ajuntament vestits de mexicans. No té memòria el senyor Mas, en té molt poca, i hauria de ser capaç de representar el que és CiU, el que ha estat i el que potser no serà gràcies a les actituts que mantenen avui. Renegar del passat és lleig, rectificar és de sabis, però dir qui té legitimitat i qui no en té, o donar llicons d'alt estadista des de l'arrogància és a més d'antidemocràtic, una mica fastigós.

Creiem que davant d'aquestes desaforades actuacions i manifestacions de CiU només cal paciència i bona ENTESA, per posar-los, on sigui possible, a l'ombra que els donarà l'oposició per una temporada a partir de les eleccions del 2007. No podem deixar que Catalunya pugui convertir-se en país on el seu cap de l'oposició només li falti el cavall i el barret. PROU!!! O millor que ja faci coalició amb els seus grans amics del PP (els grans estadistes Acebes i Zaplana que també tenen un aire mexicà quan hi ha els resultats electorals contraris).

TOT I RECUPERANT LA FRANCE-FRANÇA

EN CARMEL I L'ANTÒNIA.

Com diu en Quim Curbet : " la lluita continua"

El novembre 2006 està farcint-se de fets i esdeveniments que estan convertint-lo en un mes diferent, en un d'aquells mesos que molts recordaran per un motiu o altre, negatiu o positiu, però recordat.

Entre altres fets a incloure en aquest mes cal esmentar la trucada d'un amic comunicant la mort d'un dels lluitadors per la democràcia i pel socialisme que més admirem els que vam tenir la sort de no haver de lluitar ni de lluny com ell i la seva esposa -com exemple de molts altres- en Carmel Rosa. Era una persona que en tot moment va tenir uns eixos clars en la vida política i social, no va dubtar en cap moment del canvi dels temps, i va saber transmetre'ns la idea del progrés envers la justícia social i la llibertat. I a més la notícia ens arriba des de Banyuls, el mateix dia que el President de la França que el va acollir visitava la seva Girona (aquelles coses que passen i que marquen la història) acompanyat pel socialista espanyol Rodríguez Zapatero.

Més notícies ens arriben de França. La darrera ens parla d'un terratrèmol prop de Lourdes, suposo que no té res a veure amb el nomenament com a candidata del PSF a la presidència francesa de ROYAL, la primera dona amb serioses possibilitats de ser la primera dama francesa després dels vells i clàssics presidents com Chirac o Mitterrand. Ja va essent hora que es faci normal un fet com aquest, però sorprèn que això ho posin més com a premisa els socialsites que molts altres situats suposadament més a l'esquerra i vestits de verd o lila ( o no veieu els càrrecs d'alguna força catalan).

Un cop més estem retrobant-nos amb França, aquella que sembla llunyana per a molts i que ens és propera a alguns. Ja està clar que estem obligats a tenir molt present que França ens és veïna, no una veïna pesada i envejosa, ans el contrari, ens és necessària i ímprescindible. Uns i van trobar la llibertat que aquí se'ls negava, altres i trobaren altres llibertats, i avui els propis francesos seran lliures d'elegir una Presidenta.

FEM POSSIBLE LA PAU AL PAÍS BASC!

ZAPATERO APOSTA PER LA PAU AL PAÍS BASC

NOSALTRES TAMBÉ !

Parlàvem fa uns mesos del tren de la Pau al País Basc, i veiem com semblava que l'estació final estava molt aprop. Però era més el desig que la realitat, una realitat que ben segur pensàvem que seria dura i que no seria res fàcil.

Ara podem veure com l'aposta de Zapatero i de la majoria dels espanyols i espanyoles per la Pau es troba amb problemes (tots siguin de la mena que fins ara han passat, excepte la darrera barbaritat intentada amb un policia local que és del tot rebutjable). Els bascos veuen amb esperança aquest procés però no tots estan posant de la seva part allò que s'espera en una situació com aquesta, ningú pot dubtar dels esforços del Govern espanyol, ni dels esforços del Govern basc, però si que podem dubtar de les aportacions dels dos extrems de la política basca, la del PP i la HB (o com es vulgui dir i batejar).

L'accció meditada i contunuada del PP contra el procés de Pau posa la pell de gallina a qualsevol persona de seny, on s'ha vist que un partit es posi contra "la Pau"?. El PP està fregant el seu pas a l'antidemocràcia, ells han cregut que per arribar al govern tot si val (ja ho van probar i els va funcionar) i per això no aturen les seves atzagaiades contra ZP (confonen la persona amb el procés, i vinga a crear mal estar per treure un suposat rendiment electoral basat en la mentida i la intoxicació).

I els batasunos també col.laboren d'allò més, uns des de la presó posant pals a les rodes, i els altres aixecant a les bases amb rodes de premsa intoxicadores i malintencionades. No es veu un Otegui que pugui ser respectat en aquest procés de Pau com l'Adams d'Irlanda, aquest no li arriba de moment ni a la sola de la sabata.

Amb aquesta guerra dels suposats extrems (uns quasi d'extrema dreta i els altres -malgrat dir-se d'esquerres- per moltes raons també) la Pau està una mica més lluny, però no cal defallir, cal enfortir el procés i posar tot el que faci falta per fer-la realitat. Els bascos ho agrairan i aquells que en algun moment vam mirar sota el cotxe també.

SABER PERDRE I SABER GUANYAR

GOVERN D'ENTESA

GOVERN LEGÍTIM



GOVERN DE CATALUNYA = GOVERN DE LA MAJORIA


Les típiques carabasses d'aquests dies de tardor han anat totes a mans d'aquells que es creuen que els catalans i catalanes són curts de gambals o que ells són molt espavilats, i per això estan cridant contra el futur nou govern de Catalunya, contra aquesta acció bandàlica que ha estat deixar-los de banda i portar-los novament a l'oposició de la qual no n'haurien de sortir per molt temps.

Ja sabem que les castanyes també són fruit de novembre i els CiUx han vist com la "castanya" ha estat forta i contundent. Ells que sempre esperen que tothom els dongui la raó, que esperaven que des de Madrid els seus amics del PSOE (quina gràcia els fa parlar del PSC-PSOE com a suposat menyspreu al PSC, doncs aqui tenen la resposta més clara que mai!) els deixin governar el seu territori natural, que esperaven que ERC, els avui considerats traidors a la pàtria, els riurien les gràcies de dreta neoconservadora, i vinga a esperar, fins al buit total.

I encara els queda algun boniato per anar fent la viuviu als CiUx, per això estem obligats a desenmascarar definititament aquest partit-moviment que durant massa anys ens va governar democràticament i ningú va sortir ni amb cassoles ni paelles. I parlant de paelles ja sabeu que com es diu al nostre país sempre t'has de veure emmascarat per una paella (jo sempre hi afeigeixo: bruta), i aquest cas és més clar que l'aigua, els que van guanyar no han sabut perdre i els que van perdre s'han guanyat el guanyar.

D'aqui quatre dies vindrà Nadal i ja deixerem els dolços panellets del nou govern pels torrons i neules que alguns volien menjar a Palau i se'ls hauran de menjar a la segona residència, els que en tinguin, que en el seu àmbit són més d'un i de dos.

Nosaltres a governar, i a governar bé (je, je, je).

JA TENIM GOVERN, EL D'ENTESA

MONTILLA PRESIDENT.

UNA REALITAT EN POCS DIES

VISCA CATALUNYA!




Del dia de Tots Sants d'aquest any recordarem algunes coses, potser el neguit que es va viure quan els resultats que alguns esperàvem no sortien, o potser l'alegria de veure que les previsions dels ciux tampoc es complien ni de lluny, o que les forces d'esquerres sumaven una majoria sòlida.

I quan tot feia pensar que estaríem alguns dies parlant i pensant què podria passar, la cosa s'ha aclarit ràpidament, amb aquella celeritat que ajuda a fer més fermes les arrels del nou projecte de govern per a Catalunya, des de l'esquerra, posant per davant les necessitats dels catalans i catalanes, i deixant interessos aliens en mans de qui hagin de defensar-los.

Hi ha moltes qüestions que convé deixar constància dels fets dels darrers dos dies, per una banda que en José Montilla serà el futur President de la Generalitat i això significa molt, però molt, per aquells que hem cregut en un projecte que ell encapçala amb plena autoritat. És un fet històric que ell sigui President i un moment que molts haurien de fer seu, nostre, per tancar les portes per sempre més a la idea que només alguns tenien dret a segons quins llocs de govern. Ara és l'hora de Montilla i del seu nou govern.

I per l'altra banda veiem a les essències del nacionalisme destrossades pels carrers, les ràdios i els diaris. Ningú pot aturar aquesta mena de "genocidi" o "magnicidi" que s'està cometen amb els autoanomenats "guanyadors"? És una llàstima que els CiUx hagin confós una vegada més el país amb ells mateixos, no surten del seu propi parc temàtic del nacionalisme i estan cridant i gemegant que els han "robat" el seu govern. Ja ho va dir la Marta fa tres anys i ara segueixen "dale que dale".

És injust que tots els votants de CiU s'hagin de veure representats per quatre cassolaires "made in Madí", o per opinions desconsolades d'aquells que es creuen en la possessió de la veritat perquè escriuen en diaris de prestigi.

Catalunya ja en té més que prou d'aquestes històries de greuge continuat, els catalans i catalanes han d'estar orgullosos de ser els que conformen un país normal que veu com uns partits s'ENTENEN per governar junts i deixar al voral a aquells que es pensaven i pensen que això era el seu "cortijo" (idea andalusa però molt aplicada pels que es consideren "més catalans").

Ara a governar! A seguir transformant Catalunya des de l'esquerra! Ara a l'oposició senyor Mas, que ja li deia en Queco Novell - Maragall, no corris tant, tros de farsant.

QUI GUANYA TAMBÉ PERD.QUI PERD TAMBÉ GUANYARÀ

No he estat present aquests dies de campanya electoral, he estat absent, un absentisme potser buscat per fugir de fer encara més feixuga una feina apassionant però estressant com és una campanya des de dins. Han estat dies de feina, de cercar que tot funcionés com estava previst , de cercar que els electors puguessin rebre la informació del projecte socialista i en concret de la proposta gironina des del PSC.

I han passat els dies i ha passat el famós dia D, el 1r de novembre, el dia de Tots Sants "Perduts", i a tres dies vista ja es fa necessària una certa anàlisi per part de qui això escriu. Ja vaig dir que només podia haver-hi un vot per tant no cal insistir en quin va ser el meu, una obvietat direu. Però un cop vistos els resultats hi ha cosetes que cal deixar sobre "el paper" d'aquest blog :

1. El PSC gironí resisteix en territori molt difícil. Per què? Per la tasca de govern, per la candidatura potent i per la seva coherència de llarga trajectòria.
2. CiU no avança ni un metre per ella mateixa. Per què? Perquè Madí va posar-se al cap les seves falses enquestes i les volia fer realitat a cop de DVD, però la realitat el va situar al seu lloc. I a Girona on havien d'escombrar no avancen mercès a una candidatura que no engrescava i a unes pròpostes que ningú sap quines eren.
3. ERC aguanta el cop i els cops. Per què? Per una simple teoria de l'anàlisi electoral que diu que quan un elector abandona un partit (vegi's CiU) ja no hi torna d'un dia per a l'altre. A més ja ho deien els d'ERC que ells "són com són" i això la gent ho agraeix (?).
4. IC-V creix per sobre de la seva pròpia sostenibilitat. Per què? Per una situació de defensa d'idees més engrescadores des d'una teòrica esquerra que ja no és obrera, d'una esquerra ecosocialista amb unes pinzellades "pijes" o "modernes" que molen entre un electorat jove o radical-crític contra el progrés que els permet viure bé (contradiccions de la vida política).
5. El PP aguanta sense nervis. Per què? Per l'aposta que fa Piqué d'anar aguantant fins a la derrota dels seus companys de partit a les properes generals. Ell sap que cal esperar un altre moment en el seu partit per poder situar-se còmodament entre la direcció espanyola.
6. Els Ciutadans en treuen tres i posen al Parlament una realitat que molt no volíen veure. Per què? Per la feina que han fet alguns mitjans de comunicació que han intoxicat Espanya i com que Catalunya també en forma part han intoxicat una part de la seva població. No són de dretes, però cal que facin un esforç per desmarcar-se del pitjor de la caverna espanyolista -en el sentit negatiu-.

I ara a esperar que hi hagi seny, que el seny ens porti a un govern que tingui com a gran qualitat l'aposta per l'esquerra catalanista, per la justícia social i les polítiques sostenibles. No en dubteu desitjo en Montilla de President per poder seguir pensant que Catalunya cada vegada s'assembla més a un país-nació sense diferències entre els que hi vivim.

Potser haurem d'esperar, o ja està fet, però ben segur que si fem un esforç per la unió i la unitat, podem demostrar que tenim majoria d'edat per governar-nos i per poder deixar clar que no es depèn de ningú, i menys quan el que ens juguem és el futur del socialisme català. Mai hem renegat dels nostres lligams amb el PSOE i ara tampoc cal fer-ho, però la llibertat d'uns serà el triomf dels altres, temps al temps.