ALTO A LA GUARDIA CIVIL!

...La ciudad libre de miedo,/multiplicaba sus puertas./Cuarenta guardias civiles /entran a saco por ellas....

(Federico García Lorca ja ens parlava de la Guàrdia Civil)

Feia temps que no sentíem parlar amb tanta insistència de la Guàrdia Civil, i menys a Catalunya on han perdut molt pes amb el desplegament dels Mossos, però s'han llençat al carrer - mai més ben dit- i posant-se "el mundo por montera" s'han manifestat contra el govern de l'Estat per no haver posat fil a l'agulla a els canvis que s'havia parlat eren necessaris.

Avui la Guàrdia Civil ha perdut la seva imatge retrògada dels anys grisos del segle XX, quan eren símbol d'un règim que amb ells i els "grisos" mantenia l'ordre que s'havia de mantenir per ordre del dictador Franco. Eren els "civiles" un element que mostrava el retard d'un país, un cos militar de seguretat, i això no es va canviar amb l'arribada de la democràcia -potser era com s'havia de fer- però ara ja va essent hora de replantejar-se amb rigor què ès i a què respon un cos de seguretat amb caire militar, especialment a nivell de reglaments i de conductes.

Els tricornis ja ens semblen obsolets, només una altra institució obsoleta com el papat, i per a tronat en Benet XVI, poden veure-li certa gràcia. Ja no és qüestió de la imatge, del seu caràcter militar, o de les seves funcions, és el moment de plantejar-se la seguretat com un tot, que tothom que hi treballi -si que treballi en l'ofici de la seguretat- tingui els mateixos drets i deures, sense haver de passar per antics uns i per a "modernos" els altres, perquè van uns de verd i els altres de blau.

Han quedat lluny les "parelles" de la Guàrdia Civil, han desaparegut dels camins rurals de molts pobles i poblets, però encara queda aquella aureola que els donà més d'un poeta andalús, quan els situava com l'exemple més emblemàtic de la vida rural d'aquelles terres.

Que no són maneres de comportar-se això de manifestar-se amb l'uniforme pot ser veritat però que no podem seguir veient "els toros des de la barrera" també ho és i cal agafar el toro per les banyes i posar la Benemérita al segle XXI.

HUMPHREY BOGART ÉS A "PARÍS" DES DEL 57

UNA PEL.LÍCULA, UNS ACTORS, UNA MÚSICA, UNA CANÇO, UNA GUERRA, UN RECORD, UN PLAER, UNES IMATGES, UNS MOMENTS, TOT O QUASI TOT A :

CASABLANCA

El cinema ens ha donat molts i molts moments, moltes imatges, molts actors, moltes actrius, però no sóc un mitòman malaltís, pèrò tampoc puc negar que sento una estranya preferència i una estranya relació amb poques pel.lícules,i una de les més importants i impactants aquesta de Casablanca.

Però avui només puc parlar del films pel cinquentenari de la mort de Bogart, aquí essent sincer, només identifico amb la pel.licula que anuncio en iniciar el texte, no puc situar-lo en altres, malgrat la seva carrera fou intensa i important. El meu Bogart és aquest que amb la seva interpretació magistral ens porta per una ciutat del protectorat francès en plena II Guerra Mundial i ens deixa molt clar que el més dur és sobreviure.

El per què sento aquesta filia és una pregunta difícil de contestar, potser pel cúmul de coses que emanen de Casablanca, algunes de pur cinema, altres de pinzellades d'història, sons de cançons que et deixen content o et posen la pell de gallina -la Marsellesa impressiona-. I tot plegat en un món confús a tots nivells, a nivell de relacions personals, d'amors no del tot realitzats, d'imatges grises i boiroses com la vida real. Tot plegat amb la idea de voler posar sobre les pantalles del cinema -ara la veiem en DVD- uns missatges que alguns els van gravar per sempre més.

No puc deixar de reconèixer que sense Bogart no es podria parlar amb tanta força de Casablanca, però per a mi Bogart té un deute immens amb Casablanca. I també que no tinc cap mena de dubte que "sempre ens quedarà París", abans o després de dir-li a en Sam : "torna-la a tocar".

GENER AMB CALOR O UN CANVI CLIMÀTIC ANUNCIAT

IMATGE QUE NO ES VEU AQUEST GENER 2007 (DE MOMENT!)

NO CAL DIR QUE QUAN MENYS ENS HO ESPEREM ENS PELAREM DE FRED (TEMPS AL TEMPS)

Recórrer a parlar del temps és un dels recursos més utlitzats quan no se sap amb qui parles o de què parlar, per això davant del que ja és comentari generalitzat en relació a l'estiuet de gener que estem vivint-patint, em permeto fer alguns comentaris més o menys relacionats amb aquest TEMPS.

Que a mitjans gener es pugui anar amb màniga curta només s'explica per l'elevada temperatura que s'està vivint a causa de les inexplicables posicions d'alguns, més ben dit un partit, davant de la convocatòria de manifestacions contra el terrorisme i per la pau. Fa venir molta calor suportar que hi hagi qui demana unes paraules en una pancarta i després, quan ja se'ls dóna joc, demani una pancarta per ells sols que només digui "Todo por culpa de ZP". Més val que que dediquin els seus esforços a posar ordre en l'ambient recalentat de la corrupció que està surant arreu de l'Estat, i molt concretament a les illes del Mediterrani i de l'Atlàntic. Zones de permanent estiu!

Per això avui tothom parla que el temps està boig, que el món està perdut a tots nivells, que ja mai més podrem anar a esquiar (els que hi van és clar), que desapareixeran els nostres pobles de la costa, vaja que tot plegat està molt acabat. Però la realitat serà més "real" i no podrem deixar de parlar del fred, i no podrem deixar de repertir-nos un cop més ja ho deia que hi hauria hivern, i això si hi ha calma política encara més.

Bé que no hi hagi res que ens aturi, que hi ha molt per defensar, amb fred o amb calor, i que l'escalfament del món ja ens portarà el que hagi de portar, o que tornin els MAMUTS (alguns ja en són fidels representants dels "homes" que els eren contemporanis).

NO VOLIEN MATAR!

EL MINISTRE DE L'INTERIOR.

EL MINISTERI DE FER FRONT AL TERROR

Després d'haver-se pogut treure de sota de milers de tones d'enderroc els cossos de dos persones nascudes lluny de Madrid hem passat full a l'impacte que va tenir l'atemptat del 30 de desembres, hem entrat a veure com responen els implicats en el procés de pau.

En primer lloc veiem que el govern assumeix clarament les seves responsabilitats, que no són altres que frenar els contactes amb ETA i posar el màxim esforç contra els terroristes. En segon lloc trobem la segona força política, un PP aznaritzat al màxim intentant treure rèdit de la situació desgraciada que suposà el trencament de la treba, i ho fan deixant entendre o sense embuts, que tota la culpa és del govern, que cal explicar tot el que se sabia, que hi hagi transparència, si com sona, el propi Zaplana és capaç de demanar la veritat!!!

En altres àmbits podem veure com la gent d'Otegui-HB està descol.locada o està "col.locada" per la poca fermesa pròpia o la total dependència d'ETA. I per a col.locats els d'ETA que parlen dels assassinats de Madrid com una cosa no volguda, és a dir, que no volien matar, que ells van avisar (fins a tres vegades), i que quasi ho lamenten. No ens collonin! No ens vulguin fer passar per passarells! Si ho van fer siguin clars i digui que això és part de la seva vida i del seu projecte.

I mentres anirem demanant que hi hagi PAU, que hi hagi el màxim esforç de tots, DE TOTS!, per acabar per sempre amb sorpreses com les del darrer dissabte de l'any 2006. I si cal DIÀLEG, que n'hi hagi!