 |
| Què volia dir el "prestigiós" Soriano? |
La Catalunya catalana i nostrada torna a mostrar-se despullada i colpida per la caiguda a terra i per terra (sort que no han cancel·lat vols en marxa) d'una empresa anomenada catalana, ja no hi ha vols a SPANAIR (quan alguna sigla feia referència a España, o no?).
Els empresaris, els polítics i altres van apostar per tenir una empresa voladora, com si fos la gavina de Marina Rossell, que aportés un gran prestigi al país i fos la peça clau del gran aeroport del Prat. De tota aquesta fantasia ja no en queda res més que uns logos que s'ompliran de pols i que també quedaran en la memòria d'aquells que hi confiaren i ja no saben què fer amb un paper anomenat bitllet.
Un cop més els esforços dels catalans, de tots i especialment dels que paguem impostos sense cercar vies d'escapament, han estat utilitzats per a no res, s'han llençat milions d' € a una escombraria voladora que tenia les hores contades des del primer dia i que ha durat el que ha durat. Segur que era una aposta estratègica de país i segur que es va fer amb bona fe , però ja és hora de ser conscients que aquest país de "fireta" que volem creure que existeix és molt feble, poc engrescador i que està mancat de veritables empresaris potents que el facin volar alt. Tenim el que tenim i allò que ens manca no és culpa de Madrid ni de la injustícia impositiva, això només són peces que acompanyen el poc pes del propi país, allà on hi ha mancances és en tot el conjunt empresarial, en tot el món econòmic català, que amb excepcions només sap treure un profit immediat del negoci i punt. Algú es podria preguntar on han anat els beneficis de la bombolla immobiliària, de l'especulació amb el territori però que no s'esforci, no hi haurà resposta, i si n´hi ha quedarà tan esverat que deixarà de creure per sempre més en la societat lliure i de mercat a la catalana. Que busqui per racons de palaus on sonava la música, que cerqui prop de corones esportives o de caixes fallides i buides com si de trastos vells parléssim.
Tristesa i més tristesa, atur i més atur! No cal que es digui res més que ja prou sentirem el plor de les vetlladores del mort volador durant les properes hores i dies, tothom dirà que bo que era però segur que ben aviat l'oblidaran i a fer negocis a un altre lloc i si pot ser que siguin ràpids i rentables, passi el que passi i caigui qui caigui.
