 |
| A l'escola dels seixanta només teníem una estufa de llenya |
Fa poques setmanes que tenim govern nou a l'Estat i més d'un any que en tenim un altre al nostre país (si més d'un any sense tripartit!), i ja estem davant de les primeres mesures d'aquell que arriba al govern i es vol fer notar. La pregunta que es fan els nous governs és : què podem començar a potinejar sense perdre algun diner? què podem canviar per posar de manifest que som nosaltres els que governem?. I aviat troben la resposta , cal modificar ràpidament els plans educatius, hem de reformar el sistema educatiu, per evitar que això es consolidi i arribi a funcionar encara que sigui per inèrcia i/o avorriment de tota la comunitat afectada.
Això del canvi de model és un clàssic de la maltractada educació que tenim, quan les coses no funcionen es fa una proposta molt moderna i tornem a començar. Així es van enterrar coses com l'E.G.B., el B.U.P. per citar les més recents, i ara anem per enterrar E.S.O. o una part d'això. Ben segur que no existeix el model perfecte però el que si és segur és la poca consistència que tenen els nostres plans educatius que sorgeixen amb la data de caducitat del govern que l'aprova, vaja que qui mana es posa a remenar per poder deixar petjada als curriculums de milers d'estudiants.
Ara ens volen suprimir un curs d'ESO i posar-ne un de Batxillerat, o potser ressuscitaran el COU o qualsevol altre possibilitat que els passi per la barretina (la dels catalans especialment que per això ja tenim la consellera més ben pentinada i gran defensora de l'escola pública, o no és així?). Canviar cursos en època de crisi és la millor opció per poder donar feina a les editorials, per donar feina als redactors i creadors de temaris, vaja una meravella per poder generar riquesa i així acabar d'ensorrar les economies familiars que veuran com aquells llibres usats ja es poden cremar per Sant Joan sense cap mena d'esperança en ser reciclats.
Hi ha una clara voluntat de carregar-se l'EDUCACIÓ PÚBLICA malgrat omplir-se la boca de tot el contrari, les famílies ja no saben com afrontar els reptes d'una escola que té prou maldecaps per estar al dia, per acatar les retallades en material escolar i en calefacció, mestres que no saben si tindran feina el curs següent, opositors a mestre que se'ls canvia el temari i espavila,....
Tot això sense posar com element bàsic que les generacions que avui estan a les escoles i instituts patiran molt davant de la situació econòmica de les properes dècades, i a més no estaran formats en qüestions bàsiques com el llegir o l'escriure, seran pobres en un món més pobre.
Algú o alguns tenen por de la bona educació, del progrés de tots, per això fan esforços per donar vida i calers a institucions religioses o centre educatius de gran volada i més grans costos.
Si l'escola dels seixanta estava massificada, si les aules no tenien condicions, si allà et pelaves de fred, com serà l'escola dels anys actuals i les del 20 del segle XXI? La resposta no la podem avançar però potser serà que hi haurà unes aules buides de noves generacions i plenes de grans estris electrònics perquè no hi haurà cap motiu per tenir descendència en un món que no creu en allò que és fonamental : EDUCACIÓ, EDUCACIÓ I MÉS EDUCACIÓ!!!
