LES ELECCIONS ANTICIPADES...A CAN BARÇA

No ha superat la prova del "guiñol"


El petit país del NE de la península més a l'oest d'Europa, està vivint un dels moments més importants dels darrers anys mercès a la poca fortuna dels dirigents del Barça (més triomfant que mai malgrat ells) a l'hora de valorar i estudiar quan tocava fer eleccions a un club. Resulta que no s'han volgut llegir ni els seus estatuts (que en facin uns de nous i els donguin més comptències atesa la seva incompetència).

En plena precampanya de les eleccions catalanes, les nostres (com la TVres), amb uns candidats que estan pensant i dient les seves cada dia i a cada hora, ens trobem que hauran de compartir cartell amb els que decideixin presidir el club que és més club, en un país que finalment s'ha pogut definir com a nació dins l'Estat que tots formem (si els PP ens ho permeten o el propi Defensor de no se sap quin Poble).

Ja sabeu que el dimitit president del Barça no és una persona que em mereixi excessiva confiança, ans el contrari. I a més ara que ha demostrat el que amb algun detall ha exposat Sandro Rosell al seu llibre autobiogràfic on deixa ben clar qui és qui, i molt en concret de què va el "simpàtic" Laporta. No és que sigui un personatge obscur, és que no té transparència a l'hora de desenvolupar les seves funcions, que no ha aconseguit fer-nos creure en la seva gestió malgrat els molts "powerpoints" que ens encolomen els "esades" de torn.

Ara veurem si hi haurà competència electoral, esperem que hi hagi algú que els faci ombra com a mínim, i que no tinguin un passeig fàcil i triomfal. No tindran el meu vot ( no sóc soci) però no tindran el meu suport de cap mena, com es diu ja s'ho faran!

Els barcelonistes de cor esperàvem molt més d'aquests autoanomenats joves promeses, ara ja sabem que només van a la seva i algun amb alguna intenció amagada o no? Bé que el Barça es mereix molt més i no seria bo que tornéssim a enyorar el guinyol del president Nuñez (allò si era un bon guinyol i no algun que no arriba ni a titella).

CIRC, "POBRE CIRC"?

ANIMALS SALVATGES? PALLASSOS? ACRÒBATES?



El circ de la vida o la vida del circ




Els estius són temps de visitants a moltes ciutats i viles de la Costa Brava i entre guiri i guiri podem veuer com arriben el que temps enrera era l'espectacle rei de qualsevol festa major important, el circ.

L'espectacle del circ no és nou, potser és dels més antics que es coneixen, però sempre em resulta més o menys nou (menys nou la veritat). Però entrar sota la carpa em resulta del tot sorprenent ja que no sé per quin motiu em sembla que hi ha una certa màgia en aquest marc no habitual dels espectacles del nostre segle.

Hi ha circs de gran nom, de gran qualitat, de gran preu, i aquests són els més buscats, però també hi ha altres circs que et deixen el cor petit, que et fan veure que hi ha coses molt difícils de mantenir en un món on el gran espectacle es menja el petit. La sensació de buidor que notes quan les graderies del circ estan plenes de buit és angoixant, veus com els artistes han de fer front a una nova sessió i quasi ningú en gaudirà.

Em queda sempre la mateixa pregunta: fins quan podrem anar al circ?

CADA DIA UNA GUERRA

Resulta del tot inadmissible que no hàgim acabat amb les guerres després de tot el que ha avançat el món en altres matèries. Una frase molt "naif" per iniciar unes poques reflexions sobre els fets que des de fa uns dies estan succeint no gaire lluny d'aquí, a l'altre costat de la Mediterrània, el Líban , la que podia haver estat una Suïssa de pau i realment ha estat en guerra interna o externa des de fa massa temps.

Les tropes d'Israel defensen els seus suposats interessos, els soldats d'Hezbolà també ho diuen. I entre dos que "es defensen" van morint nens i grans que no han comès cap altre delicte que el de néixer i viure en un país que ja cal posar entre els maleïts.

No calen milers de morts, n'hi hauria d'haver prou amb un petit fetit per aturar qualsevol moguda amb les armes, però resulta que ens ha agafat els líders mundials com de vacances, algun diu que la setmana entrant ja s'hi posarà, i mentres que no hi hagi gaire morts.

Els americans collats pels seus jueus, els àrabs posant llenya al foc dels seus, i dels missatgers i persones que defensen la pau "ni estan ni se les espera". És trist, lamentable i fastigós que això passi avui, però ja sabem que les Nacions Unides són poc menys que un club de bridge, on jugar a cartes amb els amics i amigues. I que la potència mundial amb el seu President al davant està esperant que la secretària d'Estat tingui una estona per posar les coses al seu lloc.

Dramàtic, preocupant però real. El Poble libanès mereix molt més que una guerra per no res, i el no res de la guerra. PAU JA!!!

CASTILLA, TIERRA DESCONOCIDA

Era premonitorio el título de la entrada anterior, hablaba de vacaciones, y así ha sido, el blog ha estado tranquilo durante tres semanas, las necesarias para poder hacer un punto y seguido, pero sin duda un antes y un después.



Sorprenderá, de nuevo, que la lengua que utilizo no sea la materna pero para hablar de unas tierras que he visitado estos días creo más interesante utlizar la lengua de las mujeres y hombres de esa Castilla que sigue luchando por ser ella, rodeada de gentes, regiones y naciones que muchas veces la olvidan o la identifican con unas cosas que en realidad no son más que tópicos interesados.

Hoy Castilla està resurgiendo, está situada en el mapa de la España plural, está integrada en la Europa que no acabamos de construir, y está dando vida a sus gentes y con eso se consigue mucho más que en otros momentos de la historia reciente o lejana.

Queda poco de la Castilla imperial, pero queda su patrimonio. Queda poco o casi nada de la Castilla franquista, pero alguna cosita podría resituar-se. Hoy tenemos una Castilla viva, la que como otras zonas -regiones, países o naciones- del Estado español está transformandose con esos fondos FEDER que tanto nos han dejado y con los que hemos podido avanzar en la cosntrucción de la nueva España.

Aún quedan detalles que conviene mejorar, especialmente la mejora de la explotación a todos los niveles de el rico patrimonio castellano. No es suficiente tenerlo, hay que sacarle rendimiento ya. Los trigales castellanos tienen que ser ahora su paisaje y su patrimonio histórico.

Visitando Palencia, Valladolid, Soria y Burgos, sentí en lo más hondo que esta tierra se ofrece a quien la valora, a quien casi la "quiere", por ser austera, seca y por tener una manera de vivir mucho más socializada que otras tierras que uno conoce de cerca.

Y además, y con mucho detalle, me quedo con uno de los más admirados poetas españoles, ese Antonio Machado que cuando escribe sobre Soria lo sientes como si estuviera susurrandolo a tu oido, y si además crees en él puedes compartir unos versos como los siguientes cuando el que esto escribe también llegó a esa ciudad por segunda vez:

He vuelto a ver los álamos dorados,

álamos del camino en la ribera

del Duero, entre San Polo y San Saturio,

tras las murallas viejas

de Soria -barbacana

hacia Aragón, en castellana tierra-.