LA VELLA CARTAGO TORNA A MOURE ELS ELEFANTS

"Una de romanos (bé de cartaginesos)"

Els elefants d'Anníbal han deixat de descansar i els seus amo-soldats els han tret al carrer per fer front a un enemic que el tenien a casa seva, no estava més enllà dels Alps que amagaven la metropoli romana.

Avui ja no hi qui parli de Cartago, avui en dieun Tuníssia i ens és més proper del que ens pensem els tranquils habitants de l'altra vora del Mediterrani. Un país a poca distància en un món que ens té demostrat que ja no hi ha distàncies.

Sense conèixer a fons com han anat les coses del que no hem queda cap mena de dubte és que Ben Ali era un element que reunia totes les "gràcies" dels dictadors clàssics, tot controlat políticament i des del punt de vista econòmic ja hi havia la senyora que anava estalviant! (Com les dels nostres Millet i Montull que no "veien res de res"). Res que no s'hagi viscut a molts altres indrets però que sembla que ja anava bé (com en altres casos) als europeus, ben tranquils si no els generava maldecaps.

Els cartaginesos del segle XXI han dit prou perquè malgrat la imatge de país modern dins d'un món del Magreb empobrit les coses no estan per gaires festes, estan malament, com ho estan a molts i molts racons del nostre món, amb una crisi econòmica i social que va corcant la moral dels ciutadans fins que s'aixequen contra aquells que no tenen ni la decència de respectar al seu país. L'enriquiment pel treball no existeix només hi ha enriquiment fàcil per la via de la corrupció permanent i els tunissians ja s'han pogut treure un pes de sobre, ara els queda un nou camí que esperem no estigui ple d'elements integristes o neocons per seguir-los maxacant! Roma va caure, altres "romes" haurien d'anar caient!

EL TEA PARTY UN PERILL QUE S'AMAGA A CASA NOSTRA?

Els nous moviments polítics que van aparèxer fa poc temps als EUA estan assolint uns resultats importants quan han aconseguit posar en acció a algun psicòpata que seguin algunes de les seves instruccions ha intentat acabar amb una persona (Gabrielle Giffords) que ells assenyalaven com a perillosa , i pel camí ha deixat 6 víctimes innocents. Un dia negre pel món polític demòcrata, tant a nivell dels americans del nord com dels d'arreu del món. El perill de les "modernitats" polítiques que ens vénen de l'oest, mai més ben dit si les coses acaben a tiros, és que comencen fent gràcia per la seva ingenuïtat (falsa!) i per posar en entredit la forma clàssica de la política, tots ho trobem fins i tot divertit i innovador.

Quan ens estem lamentant d`aquesta acció "terrorista", que no és altra cosa encara que als EUA això no s'explica així si no ho fan els seguidors d'Al Qaeda, ens cal ser prou seriosos per denunciar que els comportaments i les accions polítiques que posen en perill la vida de les persones han de ser condemnades i allunyades de la vida política actual.

I ens feia gràcia!!!

El que ens hauria de preocupar és tenir ben clar que allò que ha passat a milers de quilòmetres no ens és aliè, no pel final de sang (esperem!) sino per saber on està el nostre Tea Party. A nivell espanyol hi ha molt espai a l'entorn del PP que té ganes de ser-ne, amb un nom molt més espanyol com el "cafelito", el "cortadito",... I no oblidem que un gran espai que ha estat ocupat en els darrers mesos per CiU també inclou el nostre "carajillo" -el "cigaló" en normalitzat- partit. Hi ha espai polític que pot tenir una presència destacada en  els propers mesos però no ens hem de deixar enganyar ni pels del te i els del cafè, hem de ser capaços de posar-nos clarament enfrontats a invents que sabem com comencen però que tenen un  final desconegut ja que hi ha massa desconeixement del mal cap d'alguns dels nostres veïns i veïnes escoltant a una Belen Esteban qualsevol.

MENYS FUM QUAN TOT ES CREMA?

Velles sensacions i accions que ja no es porten

El "Cafè de Rick" ja no estarà emboirat a una Casablanca d'aquesta nova dècada si encara el podem trobar més enllà del racó cinèfil d'alguna biblioteca, pública o privada. Avui el fum de la cigarreta que feia als nanos uns homes i a les nenes unes dones ja no és visible quan entres a un local on gaudir d'un petit entrepà, un croissant -de xocolata- o un petit tallat amb sacarina, o el saníssim suc de taronja.

Per molts el moment és d'aquells que siginifiquen un abans i un després en el comportament social del cada dia, ja no cal ensumar quan estàs a l'entrada d'un bar per poder decidir si fas el pas següent, ja no has de tornar enrera en detectar que el fons del local és un núvol blanc, espès i carregat que et podrà fer més mal que una pedregada seca.

Però no tot són elements positius i ja hi ha víctimes de la normativa. La llei no està prevista per evitar els enfrontaments, no està escrit que cal respectar la llei ? i per això alguns encara tenen la "grandesa" (no la grandeur)de qüestionar el compliment de la nova norma que PROHIBEIX fumar en espais tancats i altres llocs més o menys surrealistes tot sigui dit. Que hi hagi un ambient tens no haurà de ser cap entrebanc per evitar que es pugui ser efectiu quan es prenguin mesures contra els infractors i que no s'hagi d'esperar a la delació individual per posar les coses al seu punt.

Hi ha molts focs encesos, hi ha molta mala baba i molts problemes, si podem viure amb menys fum potser serem una mica més propers a la vida saludable que tanta propaganda genera en tants mitjans i que intentem seguir per no caure a les brases del foc quan tantes coses cremen al voltant.