COM L'AIGUA QUE FUIG PEL FORAT DE LES PIQUES

Ja ens queda poc d'aquesta imatge fotogràfica que ens vol fer entendre que tot cau, fins i tot allò que  és més sòlid i permanent, si fins i tot això que ens transmeten de generació en generació a cau d'orella o per missatges subliminars. Tot té el seu punt i final, o seguit, o a part, o potser es queda en un punt i coma, però tot flueix com ens deia Heràclit.

I ens aquesta continuïtat cap a nous llocs, móns o pensaments hi trobem en els darrers dies una de les caigudes més importants del socialisme català i espanyol, una derrota sense precedents que té molt a veure amb la lleugeresa de la mentalitat actual, de la poca consistència de la memòria, i també molt a veure amb la poca capacitat de reacció, de comunicació i d'assumpció d'errades per part de qui avui ja està en un govern en funcions i camí d'un ràpid oblit després d'haver estat quasi el "mirlo blanco" de fa 8 anys. No hi ha res a dir, si no es fa bé cap a casa, però permeteu-me una cosa i sense ànim d'alleugerir la ferida, és una llàstima que aquelles noves llibertats assolides, aquells nous drets i algunes millores se'n vagin amb la lleugeresa de l'aigua per les piques, és trist i lamentable però com bé sabem "no es más triste la verdad, lo que no tiene es remedio".

I ara tot són i seran caceres de bruixes culpables, recerca de líders nous, i tot plegat sense fer un examen concís d'allò que està passant aquí, a Europa i al món mundial. Algú té tota la informació? Algú pot donar-nos respostes? Algú pot afrontar un procés de destrucció de la bona vida que tots plegats portàvem? Algú...

Ens cal refermar l'estructura ideològica des de la fermesa que hi ha encara alguna esperança per aquells que creiem en el socialisme del segle XXI, que no en el del segle XIX!!! Una de les primeres apostes que ens cal fer és veure com després de més de 100 anys ja estem funcionant en xarxes, ens comuniquem permanentment a milers de quilòmetres, sabem el que passa a l'instant, i això té un valor que cal acotar però que existeix i que implica canvis a nivell personal, a nivell de les organitzacions i com s'ha vist a nivell econòmic mundial.

Les velles estructures organitzatives de finals del segle anterior al que vam néixer alguns ja no ens resolen els problemes quotidians, ans el contrari ens impedeixen anar al ritme del món i aquest ens passa o ens passarà per sobre literalment o amb el vol d'una gavina amb fons blau com ens ha passat fa unes setmanes, o que no sigui amb una bandera groga tenyida amb quatre ditades de sang de rei i un suposat estel d'origen cubà!!!

Hi ha camí perquè els que encara sabem qui era Antonio Machado no deixem de dir-nos, de repetir-nos potser per l'autoconvenciment que se hace camino al andar.