MENYS FUM QUAN TOT ES CREMA?

Velles sensacions i accions que ja no es porten

El "Cafè de Rick" ja no estarà emboirat a una Casablanca d'aquesta nova dècada si encara el podem trobar més enllà del racó cinèfil d'alguna biblioteca, pública o privada. Avui el fum de la cigarreta que feia als nanos uns homes i a les nenes unes dones ja no és visible quan entres a un local on gaudir d'un petit entrepà, un croissant -de xocolata- o un petit tallat amb sacarina, o el saníssim suc de taronja.

Per molts el moment és d'aquells que siginifiquen un abans i un després en el comportament social del cada dia, ja no cal ensumar quan estàs a l'entrada d'un bar per poder decidir si fas el pas següent, ja no has de tornar enrera en detectar que el fons del local és un núvol blanc, espès i carregat que et podrà fer més mal que una pedregada seca.

Però no tot són elements positius i ja hi ha víctimes de la normativa. La llei no està prevista per evitar els enfrontaments, no està escrit que cal respectar la llei ? i per això alguns encara tenen la "grandesa" (no la grandeur)de qüestionar el compliment de la nova norma que PROHIBEIX fumar en espais tancats i altres llocs més o menys surrealistes tot sigui dit. Que hi hagi un ambient tens no haurà de ser cap entrebanc per evitar que es pugui ser efectiu quan es prenguin mesures contra els infractors i que no s'hagi d'esperar a la delació individual per posar les coses al seu punt.

Hi ha molts focs encesos, hi ha molta mala baba i molts problemes, si podem viure amb menys fum potser serem una mica més propers a la vida saludable que tanta propaganda genera en tants mitjans i que intentem seguir per no caure a les brases del foc quan tantes coses cremen al voltant.