# PAGAR O NO PAGAR, AVUI ENS HO HEM DE PREGUNTAR?

Ja tenim missatge amb nous -és un dir- símbols, aquest # que ja està marcant la nostra comunicació i que ens omple de més necessitats, quan ja havíem paït l'antiga @ ja estem substituint·la sense cap mena de vergonya pel seu contrincant digital. Així anem avançant en aquesta era que evidentment tindrà molt poca durada en relació a les eres clàssiques com la terciària , per citar-ne una qualsevol que ens situa en temps pretèrits que ni vam conèixer ni amb prou feines sabem de què parlem.

 Però ara ens cal agafar-nos al coixinet (almohadilla, quin mot tan àrab en la llengua castellana!) i no deixar-lo de la mà fins que algú/na ens faci veure que els coixins són passat i ara es porta algun altre símbol que potser ni sabem que existeix.

Però potser cal deixar els coixins i coixinets pel descans que cal aprofitar en aquests moments al màxim per poder fer front a tot allò que ens cau a sobre, setmana darrera setmana, per la via del consell de ministres que ja no respecta ni al "niño de los chuches" ni a la "niña de Rajoy", perquè ambdós estan essent perseguits com a possibles causants de la crisi conjuntament amb tota una població que veu com els acusen de tots els mals dels mals.

Avui ens preocupa si ens cal pagar o no una autopista que té com a propietaris a una empresa-banc-caixa catalana de gran renom entre cometes i amb minúscula-majúscula per evitar dubtes.

Avui els partits independentistes es freguen les mans amb aquesta campanya i van en processó als peatges per fer-se veure i no fer res més que un brindis al sol.

Avui els govern català està amenaçant amb el bat de beisbol del Sr.Puig i amb multes de 100 € (una quantitat que ja té certa importància per les economies familiars que li estan donant al bitllet verd el mateix que quan hi havia la difunta pesseta, però amb un valor molt diferent -més de setze mil!).

Avui els partits d'esquerres estan afinant el seu posicionament davant d'una cosa que és legítima però que políticament incorrecte i cerquen un equilibri que serà difícil de mantenir.

Avui ens cal deixar clar que aquests peatges existeixen des de fa dècades, que un bon profit n'ha tret el país, profit d'alguns però també de molts que gràcies a aquestes vies de comunicació han vist com els productes s'exportaven o els turistes arribaven i ningú deia res els anys setanta, vuitanta, noranta, dos mil.

Avui aquestes autopistes estan més que amortitzades i per tant la concessió malgrat renovacions a canvi de coses , si també s'han fet millores que han mantingut el nivell del servei i tothom en reia les gràcies - tots!- quan se suprimia un peatge que després anem pagant entre tots els usuaris que encara no ens ha tocat la supressió.

Avui ja estem calents d'orelles però hem de ser conscients que no podem caure en trampes cridaneres , potser ens cal posar per endavant les veritables mancances del nostre país, aquelles que cada dia afecten a més famílies i més persones, la manca de treball i la manca d'ingressos.

Avui la por a la pobresa és un horitzó real per a molts i això no és un peatge que es pugui permetre un país del segle XXI que hauria de creure en ell mateix i no en les mancances provocades per l'acció dels veïns-dels estrangers- dels altres.