Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

14.4.12

LA MONARQUIA ESTÀ DE BAIXA

Joan Carles I, potser està pensant en deixar pas al Rei Felip?
14 D'ABRIL, 
DIA DE LA 
REPÚBLICA


Les dates marcades al calendari de la història sempre permeten escriure amb més o menys encert sobre qüestions que hi estan o no relacionades. Avui no és un dia qualsevol per a molts catalans i/o espanyols que encara tenen memòria dels esdeveniments més importants del segle passat, del segle XX que cada dia és més llunyà i menys trascendent (recordem el segle passat tenia el 1901 com any d'inici, no el 1801 que d'això ja en fa dos segles, malgrat ens pesi!).La data del 14 d'abril ja té prou consistència per ella mateixa quan ens referim a una república espanyola, que era la segona, i que potser no serà l'última, una data que va fer creure que aquell canvi era imparable, que la democràcia republicana arribava ferma com ho va fer el 1789 a França (sempre hi ha desenes o centenars d'anys de distància entre la nostra història i la dels veïns francesos o altres companys de viatge europeus). Aquells que van proclamar-la eren conscients que allò podia no durar gaire, la situació econòmica no era la millor, l'estructura social encara menys, el poder de l'exèrcit i de altres potències socials (Església per exemple), podrien acabar ràpidament amb aquella primavera política espanyola, i així va ser!


Però els 14 d'abril ja no són el que eren, avui les coses estan tant o més complicades que aquell 1931, però el que és més curiós i potser important,  és el fet que trontolla la MONARQUIA democràtica que ens van/vam donar amb la constitució vigent. Hi ha moviments a la dreta contra la monarquia joancarlista, n'hi ha a l'esquerra contra la monarquia com a tal, i n'hi ha dins de la pròpia monarquia amb esdeveniments que la posen molt més en qüestió i en perill.

Quan tothom va pensar que amb la futura reina Leticia s'havia avançat cap a la nova reialesa espanyola, quan un gran esportista del Barça (  la que s'hagués organitzat si hagués estat del Madrid, de l'Atlético que el Real no té equip de l'esport que es juga amb les mans grans, però no amb els dits llargs), entrava també per la porta gran de la Zarzuela i ens apropava els monarques amb títols esportius doncs tot això ha durat quatre dies mal comptats. S'està ensorrant cada dia més un projecte que semblava també atado y bien atado, ja no hi ha manera d'aturar una bola de neu que està engolint cada dia a unes persones que per coses de la vida anomenen reis, reines, prínceps,infantes, alteses i altres noms que sonen a contes de blanquesneus o ventafocs que ja no es porten.


Molt hauran de canviar les coses per salvar del naufragi, just ara que estem en plena commemoració del naufragi més naufragi de tots els naufragis - i que ens permet allunyar-nos del naufragi permanent del nostre país en qüestions econòmiques i socials en els darrers anys-,  aquesta monarquia dels Borbons que cada dia veu com els icebergs són més grans a l'oceà africà de les caceres, a les escopetes de cacera de les seques terres de la Sòria machadiana, o a les boiroses aigües de la corrupció mallorquina i/o valenciana (la catalana està servida per altres - o hi ha connexió?- per tenir així els Països Catalans ben forts i ferms en la corrupció total).


Bé això s'acaba, el post i em sembla que el regnat de Joan Carles I, potser és el dia oportú per deixar clar que molts encara volem cridar VISCA LA REPÚBLICA!