Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

23.7.06

CADA DIA UNA GUERRA


Resulta del tot inadmissible que no hàgim acabat amb les guerres després de tot el que ha avançat el món en altres matèries. Una frase molt "naif" per iniciar unes poques reflexions sobre els fets que des de fa uns dies estan succeint no gaire lluny d'aquí, a l'altre costat de la Mediterrània, el Líban , la que podia haver estat una Suïssa de pau i realment ha estat en guerra interna o externa des de fa massa temps.

Les tropes d'Israel defensen els seus suposats interessos, els soldats d'Hezbolà també ho diuen. I entre dos que "es defensen" van morint nens i grans que no han comès cap altre delicte que el de néixer i viure en un país que ja cal posar entre els maleïts.

No calen milers de morts, n'hi hauria d'haver prou amb un petit fetit per aturar qualsevol moguda amb les armes, però resulta que ens ha agafat els líders mundials com de vacances, algun diu que la setmana entrant ja s'hi posarà, i mentres que no hi hagi gaire morts.

Els americans collats pels seus jueus, els àrabs posant llenya al foc dels seus, i dels missatgers i persones que defensen la pau "ni estan ni se les espera". És trist, lamentable i fastigós que això passi avui, però ja sabem que les Nacions Unides són poc menys que un club de bridge, on jugar a cartes amb els amics i amigues. I que la potència mundial amb el seu President al davant està esperant que la secretària d'Estat tingui una estona per posar les coses al seu lloc.

Dramàtic, preocupant però real. El Poble libanès mereix molt més que una guerra per no res, i el no res de la guerra. PAU JA!!!