NO TOT ÉS ABSTENCIÓ

EL GRAN DEBAT ESTÀ OBERT:

QUÈ PASSA AMB L'ABSTENCIÓ? PER QUÈ CATALUNYA "PASSA" D'ANAR A VOTAR? QUI ÉS EL RESPONSABLE? ON ANIREM A PARAR? ÉS FEBLE LA NOSTRA DEMOCRÀCIA? SABEM QUE HAN PASSAT 30 ANYS?

El 27 de maig vam assistir, un cop més, a allò que s'ha acordat nomenar "festa de la democràcia", el moment de poder emetre la nostra opinió i amb això el nostre vot. Quan ja s'ha passat la ressaca de victòries (permeteu-me ser poc modest i manifestar la meva alegria pel resultat del PSC amb en Pere Albó a la meva ciutat -vegi's el post del 25 de maig on fent de "pitonissa Lola" avançava el resultat-), derrotes directes, o pactes agredolços per uns i altres, podem tenir uns moments per procedir a veure com ha anat tot plegat, especialment en el tema de la participació-abstenció que tanta "opinió" està generant. Per cert una opinió mediàtica molt opininable.

Quan la gent va a votar tothom diu que hi ha una democràcia viva i valenta (2003) , quan una part de la població es queda a casa o va a una comunió sense més ni més es posa el crit al cel i es parla de la feble democràcia que tenim. Si a més hi ha un diferencial entre Catalunya i la resta de l'Estat espanyol, ja podem tremolar perquè apareixeran les grans lectures nacionalistes i les lectures antinacionalistes, ambdues interessades en crear "mal rollo" i cercant treure'n el benefici posterior en unes eleccions properes (que ja ens anem coneixent tots malgrat certes sorpreses puntuals).

Vist amb calma em permeto afirmar que estem davant d'una situació complicada però no davant d'una crisi final. Si observem quina participació trobem en pobles petits i mitjans veurem que estem parlant del 70 i del 80 %, unes xifres ben sòlides i gens menyspreables. La gent se sent propera en aquells casos que hi ha vida "democràtica" i a més té més viva la necessitat que hi ha decidir en pobles de tamany reduït, on a més i no cal oblidar-ho encara queden restes, més o menys importants de "caciquisme".

I a les ciutats això no passa. Els ciutadans estan en una mena d'oblit de les seves obligacions i potser això està provocat per diverses raons com la manera de viure en societat, la qualitat que va assolint cada municipi, el viure d'esquenes a allò que ens és comú -el comú que se'n diu en història-, i també una manca de la famosa "proximitat" dels polítics.

Tothom hi diu la seva. La gent de CiU ho té clar, tot és culpa del tripartit -i embolica que fa fort-, la gent d'ERC que això els passa per no haver aconseguit la independència, la gent d'IC-V per la manca d'aprofundiment en la democràcia participativa i la gent del PP per culpa d'en Zapatero! Ningú se sent responsable de res i potser tenen raó però convé aturar-se un moment per veure exactament on són les bosses abstencionistes i anar a treballar sobre el terreny, no sobre el paper que això és el que ens perd massa cops. Fer grans teories és imprescindible però sense el treball de camp no avançarem. Hi ha reptes que només podrem resoldre si estem analitzant i treballant cada realitat, sense capficar-nos en visions tràgiques o en anàlisis demagògics.