NOMÉS ENS HA DURAT 365 DIES

Quan no queda res més que el glaç

Ja estem allà on anàvem fa uns dotze mesos, ja hem fet un altre any de camí, un camí més o menys complicat però de durada fixa, ni un dia més ni un mes menys.

Quan arriben aquests dies tothom fa els mateixos esforços, balanços en blanc i negre, o algun detall acolorit per moments que es consideren part del guany vital de l'any que té els dies comptats.

No podem ser massa positius davant tot el que hem perdut durant els darrers mesos a nivell polític per exemple, no ha esta un dels punts àlgids pels que derrota darrera derrota (amb excepcions que es mereixen un elogi per part de molts i que no s'atreveixen a donar) hem vist acabar-se o més ben dit tancar-se una de les etapes més "glorioses" del socialisme català que és el nostre. Potser ha estat a l'excés de glòria on hi ha les arrels de la davallada viscuda però ben segur que no ha estat només per això ja que tot plegat ha anat portant-nos cap a un final però que evidentment no és el FINAL. Només dir que quan sembla que s'acaba torna a començar i amb això ja en tenim per mantenir un cert caliu que potser caldrà revifar amb certa força els propers mesos i anys, un caliu NOU!!!.

Tampoc ha estat un any d'alegries econòmiques, tot ha anat de malament en pitjor, les primes, els riscos, els crèdits, vaja una caiguda darrera caiguda o relliscada continuada. I no ens queixem que hi ha massa gent que pateix més que no pas nosaltres, gent no té la PIRMI arreglada, gent no cobra per la dependència, gent sense poder cobrar l'atur, gent amb deutes impagables, gent, massa gent que pot quedar a la vora d'un camí que ben segur serà glaçat en aquestes dates falsament alegres i malaltes de consum -qui pugui és clar-.

I tot en blanc i negre perquè hi ha manca d'optimisme, bé potser encara ens queda algun colors, o més ben dit alguns colors perquè són dos, el blau i el grana. Aquest àmbit encara ens manté amb un bri d'esperança i ens dóna algun moment alegre, que no ens deixi durant una bona colla d'anys i ens pinti de colors els nostres dies apagats i ens doni oxigen per poder seguir respirant

COM L'AIGUA QUE FUIG PEL FORAT DE LES PIQUES

Ja ens queda poc d'aquesta imatge fotogràfica que ens vol fer entendre que tot cau, fins i tot allò que  és més sòlid i permanent, si fins i tot això que ens transmeten de generació en generació a cau d'orella o per missatges subliminars. Tot té el seu punt i final, o seguit, o a part, o potser es queda en un punt i coma, però tot flueix com ens deia Heràclit.

I ens aquesta continuïtat cap a nous llocs, móns o pensaments hi trobem en els darrers dies una de les caigudes més importants del socialisme català i espanyol, una derrota sense precedents que té molt a veure amb la lleugeresa de la mentalitat actual, de la poca consistència de la memòria, i també molt a veure amb la poca capacitat de reacció, de comunicació i d'assumpció d'errades per part de qui avui ja està en un govern en funcions i camí d'un ràpid oblit després d'haver estat quasi el "mirlo blanco" de fa 8 anys. No hi ha res a dir, si no es fa bé cap a casa, però permeteu-me una cosa i sense ànim d'alleugerir la ferida, és una llàstima que aquelles noves llibertats assolides, aquells nous drets i algunes millores se'n vagin amb la lleugeresa de l'aigua per les piques, és trist i lamentable però com bé sabem "no es más triste la verdad, lo que no tiene es remedio".

I ara tot són i seran caceres de bruixes culpables, recerca de líders nous, i tot plegat sense fer un examen concís d'allò que està passant aquí, a Europa i al món mundial. Algú té tota la informació? Algú pot donar-nos respostes? Algú pot afrontar un procés de destrucció de la bona vida que tots plegats portàvem? Algú...

Ens cal refermar l'estructura ideològica des de la fermesa que hi ha encara alguna esperança per aquells que creiem en el socialisme del segle XXI, que no en el del segle XIX!!! Una de les primeres apostes que ens cal fer és veure com després de més de 100 anys ja estem funcionant en xarxes, ens comuniquem permanentment a milers de quilòmetres, sabem el que passa a l'instant, i això té un valor que cal acotar però que existeix i que implica canvis a nivell personal, a nivell de les organitzacions i com s'ha vist a nivell econòmic mundial.

Les velles estructures organitzatives de finals del segle anterior al que vam néixer alguns ja no ens resolen els problemes quotidians, ans el contrari ens impedeixen anar al ritme del món i aquest ens passa o ens passarà per sobre literalment o amb el vol d'una gavina amb fons blau com ens ha passat fa unes setmanes, o que no sigui amb una bandera groga tenyida amb quatre ditades de sang de rei i un suposat estel d'origen cubà!!!

Hi ha camí perquè els que encara sabem qui era Antonio Machado no deixem de dir-nos, de repetir-nos potser per l'autoconvenciment que se hace camino al andar.

NO HI PINTEM RES I CADA DIA MENYS?

Papademos, "salvador de Grècia"

A una setmana de les nostres eleccions del 20-N que hauran de facilitar un nou govern a l'Estat i que segons les enquestes tot indica que serà "blau" o hauran de tancar totes les empreses que es dediquen a la demoscòpia (seria una alegria inesperada però desitjada), veiem astorats com a Grècia i a Itàlia ja passen d'eleccions i canvien de Primer Ministre com aquell que es canvia d'americana. Qui ha elegit a Monti o a Papademos? Diuen que compten amb el vist-i-plau dels líders europeus (?) , que els mercats (?) estan encantats, que són uns grans professionals (?) i que hi entenen molt d'economia. La darrera és la millor explicació de totes, el que ens faltava eren "economistes" posats a governar els nostres estats com si això fos una cosa simple i mecànica. Uns economistes que fa anys que no saben cap on anirà el món, que no poden explicar gaire res que no sigui la coneguda de tots, la "prima de risc", cada dia més de la família perquè era una cosina llunyana i ara ja esmorzem amb ella! I ara els posen com a salvadors dels sistemes públics i democràtics però sense cap procés democràtic.

Monti, "salvador d'Itàlia"

La veritat és que n'hi ha per estar desesperat o per llogar-hi cadires, quan semblava que hi havia futur per un aprofundiment en la democràcia, en fer-la més oberta, més "participativa", resulta que ha estat un miratge que ens van col·locar per seguir aprofundint en deixar en mans "desconegudes" les finances públiques i el que és més greu: l'ESTAT del BENESTAR.

Ja és lamentable que s'hagi de viure amb el neguit per la situació econòmica que és la que és perquè alguns ho van permetre, perquè molts hi van "jugar", molts van estirar més el braç que la màniga, però també hi havia que s'estava forrant i segueix fent-ho a costa de la majoria. Però això són INSÍDIES meves que evidentment no tenen cap base fonamentada, com passa a molts candidats que el diumenge pagaran uns plats trencats que potser no van estar a la seva taula però que si que hauran de recollir de terra. Una crisi que venia del nord, del sud, de l'est i de l'oest serà la tempesta perfecta per destruir molts serveis públics, moltes prestacions socials i deixar que cada ciutadà i ciutadana s'hagi de buscar la vida i si no pot tirar endavant ja recuperarem mètodes del passat o l' "Auxilio Social".

Agradi o no agradi, hi hagi responsabilitats o  no en com s'ha portat la crisi, el 20-N només hi ha dues opcions :" RUBALCABA O RUBALCABA". Perdoneu però algú ho havia de dir.