NO HI HA FERRARIS A LA PLAÇA DE LA PERLA (BAHRAIN 2011)

Qui dies passa anys empeny ens recorda una més de les frases, refranys o dites que molts cops utilitzem amb més o menys encert (alguns amb molt poc coneixement) i que si les observem amb detal ens adonarem que la raó de la tradició té una base menys voluble que les afirmacions d'avui.

Ha passat un mes des que parlàvem d'uns fets històrics a Tuníssia i ara ja ens ha desbordat novament la història contemporània que encara s'entossudeixen a situar a partir de la Revolució Francesa (total estem parlant del 1789 !!!), en trenta dies el món ha vist caure el sistema egipci construït sota unes piràmides que n'han vist de tots colors, i tot un reguitzell de revoltes a paísos veïns que tenen en comú lluitar contra dictadors o falses democràcies. Un món àrab que està trencant amb ell mateix i amb les clàssiques visions de la por a l'integrisme musulmà que rebutgem aquells que no volem cap mena d'integrisme ni de religió com a eina de control social i que només respectem en l'apartat individual de la creença.

Avui ens sorpren que estem parlant d'un petit país amb un nombre d'habitants semblant als que tenim al país gironí (que també està essent sacsejat per deixadeses històriques i atacs més recents -però això és un altre tema-) i que només coneixem per tenir un Gran Premi de Fórmula 1 en un lloc on només veiem riquesa i luxe que ens feia creure que aquell era un país ric i feliç. Un cop més allò que ens han volgut vendre tenia un rerafons que ens amagaven, més enllà de construccions inimaginables i espais verds "plantats" al bell mig del desert hi ha uns homes i dones que no tenen cap Ferrari a la porta, ni un iot de 50 metres (mínim), ni van i venen pel món com un Millet qualsevol, són persones que veuen com el seu govern té molta façana però que no estan deixant respirar als que viuen dins. I el món vol respirar, i respira per l'invent d'unes eines que ens estan fent canviar minut a minut, post a post, pixel a pixel i no ho atura res més que el tancament a de les ones, si és que es poden tancar, o els trets que maten els usuaris de iphone o armes similars.

A la plaça de la Perla es viu un dia més cap el nou món democràtic, a Montmeló no saben si el circ de la Fórmula1 hi anirà -la por del ric-, i nosaltres ens ho mirarem per qualsevol canal 24 h. o per allò que ens arribi per un twuiter qualsevol. Molta velocitat per aquells que encara no hem paït que si no ets al Facebook no existeixes!

LA VELLA CARTAGO TORNA A MOURE ELS ELEFANTS

"Una de romanos (bé de cartaginesos)"

Els elefants d'Anníbal han deixat de descansar i els seus amo-soldats els han tret al carrer per fer front a un enemic que el tenien a casa seva, no estava més enllà dels Alps que amagaven la metropoli romana.

Avui ja no hi qui parli de Cartago, avui en dieun Tuníssia i ens és més proper del que ens pensem els tranquils habitants de l'altra vora del Mediterrani. Un país a poca distància en un món que ens té demostrat que ja no hi ha distàncies.

Sense conèixer a fons com han anat les coses del que no hem queda cap mena de dubte és que Ben Ali era un element que reunia totes les "gràcies" dels dictadors clàssics, tot controlat políticament i des del punt de vista econòmic ja hi havia la senyora que anava estalviant! (Com les dels nostres Millet i Montull que no "veien res de res"). Res que no s'hagi viscut a molts altres indrets però que sembla que ja anava bé (com en altres casos) als europeus, ben tranquils si no els generava maldecaps.

Els cartaginesos del segle XXI han dit prou perquè malgrat la imatge de país modern dins d'un món del Magreb empobrit les coses no estan per gaires festes, estan malament, com ho estan a molts i molts racons del nostre món, amb una crisi econòmica i social que va corcant la moral dels ciutadans fins que s'aixequen contra aquells que no tenen ni la decència de respectar al seu país. L'enriquiment pel treball no existeix només hi ha enriquiment fàcil per la via de la corrupció permanent i els tunissians ja s'han pogut treure un pes de sobre, ara els queda un nou camí que esperem no estigui ple d'elements integristes o neocons per seguir-los maxacant! Roma va caure, altres "romes" haurien d'anar caient!

EL TEA PARTY UN PERILL QUE S'AMAGA A CASA NOSTRA?

Els nous moviments polítics que van aparèxer fa poc temps als EUA estan assolint uns resultats importants quan han aconseguit posar en acció a algun psicòpata que seguin algunes de les seves instruccions ha intentat acabar amb una persona (Gabrielle Giffords) que ells assenyalaven com a perillosa , i pel camí ha deixat 6 víctimes innocents. Un dia negre pel món polític demòcrata, tant a nivell dels americans del nord com dels d'arreu del món. El perill de les "modernitats" polítiques que ens vénen de l'oest, mai més ben dit si les coses acaben a tiros, és que comencen fent gràcia per la seva ingenuïtat (falsa!) i per posar en entredit la forma clàssica de la política, tots ho trobem fins i tot divertit i innovador.

Quan ens estem lamentant d`aquesta acció "terrorista", que no és altra cosa encara que als EUA això no s'explica així si no ho fan els seguidors d'Al Qaeda, ens cal ser prou seriosos per denunciar que els comportaments i les accions polítiques que posen en perill la vida de les persones han de ser condemnades i allunyades de la vida política actual.

I ens feia gràcia!!!

El que ens hauria de preocupar és tenir ben clar que allò que ha passat a milers de quilòmetres no ens és aliè, no pel final de sang (esperem!) sino per saber on està el nostre Tea Party. A nivell espanyol hi ha molt espai a l'entorn del PP que té ganes de ser-ne, amb un nom molt més espanyol com el "cafelito", el "cortadito",... I no oblidem que un gran espai que ha estat ocupat en els darrers mesos per CiU també inclou el nostre "carajillo" -el "cigaló" en normalitzat- partit. Hi ha espai polític que pot tenir una presència destacada en  els propers mesos però no ens hem de deixar enganyar ni pels del te i els del cafè, hem de ser capaços de posar-nos clarament enfrontats a invents que sabem com comencen però que tenen un  final desconegut ja que hi ha massa desconeixement del mal cap d'alguns dels nostres veïns i veïnes escoltant a una Belen Esteban qualsevol.