"...que la terra ens cremaran"
El juliol més calent dels darrers anys, des de Palencia a Girona, passant per molts i molts observatoris meteorològics de l'Estat, no va encendre quasi cap foc digne de ser considerat incendi perillós. I només iniciat el mes d'agost veiem que els focs es posen al dia , a l'est i a l'oest de la península -dos països governats per coses bipartites segons l'inefable Fraga, que considera normal que hi hagi foc si el maligne és qui vigila el territori-, i a més d'una forma virulenta i esgarrifosa, especialment pel perill que han passat moltes persones i molts béns.
El foc purifica es deia quan es cremaven les bruixes (que com les meigues "haberlas haylas") i ara resulta que la suposada purificació només té a veure amb la neteja de terrenys per a una possible especulació o el que és pitjor en un nou terrorisme que cerca desestebilitzar els governs democràtics de pobles amb ganes de deixar el passat d'una vegada.
Fa por el foc, fa por que sigui difícil de preveure, i encara més saber que això no acabarà mentre hi hagi ganes de fer mal o ganes de lucrar-se. Un món acostumat al foc no pot veure com s'autodestrueix amb l'eina que va ajudar a l'home a ser civilitzat -cada cop resulten més civilitzats els homínids anteriors al seu descobriment, o no?-.
La Galícia del Nunca mais ha tormat al carrer, ha tornat a sentir-se el crit d'un poble que no ha comès cap altre pecat que ser pobre en molts moments, i mesell per raons de feudalisme tardà en altres. Ara ens hem tornat a sentir gallecs, hem patit junts moments semblants al nostre Empordà, però desgraciadament ells ens han "guanyat" per golejada dels criminals que només cerquen acabar amb un país.
Era temps de fogueres una nit de Sant Joan i res va cremar, ara és temps de focs que no són cap revetlla. Només cal mostrar el màxim de solidaritat amb bombers, auxiliars, i tothom que deixa la pell pels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada