EL LLARG CAMÍ DE TOTS SANTS

El President Maragall va decidir posar data a les eleccions al Parlament de Catalunya i va posar el dia de Tots Sants com a dia D. Els primers efectes van ser els esperats : què s'ha cregut? on anirem a parar? quina idea ! una altra "maragallada"! però no eren res més que una manera com una altra per sortir als mitjans (que d'això es tracta!).

Passat el primer ensurt només ens quedava esperar com enfocaven les respectives campanyes els líders i els seus partits, o els partits i els líders (què és primer?). I així ens hem plantat en ple mes d'agost -el de les suposades vacances anuals- i ja veiem com sense gaire esma però amb certa insistència van sorgint cada dia el missatge dels líders catalans.

En primer lloc comencem pel darrer, un advocat que es presenta per el grup suposadament progressista i antinacionalista que millor no esmentem per raons de no donar-los gaire espai ni que sigui en aquest modest blog.

En Josep Piqué ja es mereix ser anomenat per la seva tenacitat de defensar l'indefensable en un territori que li és ostil faci el que faci i sobretot dient el que diu. És un polític correcte però es va enganxar a un projecte que descarrila a cada moment a Catalunya. El PPC no té cap altra alternativa que ser la crosa dels convergents (si de CiU, o és que ja hem perdut la memòria?).

Des d' ERC arriben vents de bicefàlia, és a dir de aveure qui acabarà manant. Però l'encara líder no ha tingut cap altra idea aquests darrers dies que demanar un panteó pel President Irla (guixolenc per a més informació) i ho fa com si ell no hagués entrat a governar Catalunya fa quasi tres anys i els consellers del seu partit haguessin governat a Madagascar. Quina poca capacitat de donar el màxim honor als nostres presidents per part de qui se n'omple la boca. Però ja se sap que la memòria també és feble a l'esquerra independentista.

El màxim exponent de líder mediàtic actual no és altre que l'Artur Mas i la seva federació (poc federada la veritat), que fa tot el possible per dir la ximpleria diària que li dicta el seu director de campanya i de reconegut prestigi en el món de l'enquesta. En el món de la dreta catalana també falla la memòria i ens volen fer creure que res i tot ha canviat, i que ells són els defensors eterns de la pàtria (un cop més parlem de les seves "relacions" amb el PP?No, que això és pura imaginació de gent com el que escriu).

A IC-V les coses no estan del tot immaculades perquè alguna ha passat que el seu portaveu parlamentari hagi d'anar a encapçalar la llista per Girona. També falla la memòria a l'esquerra ecologista? Bé potser només és un detall per assegurar un bon resultat en territori difícil.

I al PSC ja es té molt clar que el futur President de Catalunya, en José Montilla, només té un missatge clar i concís : "Ara és l'hora dels catalans". Ja era hora que algú amb tota la modèstia que cal però amb la fermesa necessària posi els catalans i catalanes per davant de les grans veritats nacionals o emocionals. Els que vivim i treballem a Catalunya ens mereixem ser ben governants per qui posa les necessitats de les persones com a únic objectiu.

Què passa amb la memòria del PSC us preguntareu, la cosa és senzilla que cal tenir el màxim rigor amb aquesta memòria, la que comença en gent del POUM, o del MSC, o del PSC-C, o de tants i tantes que han posat el seu treball al servei dels catalans, tant històricament com en els darrers anys.