Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

24.9.06

MENYS DINERS PER A TOTS?




L'ESGLÉSIA NO HI PERD RES, MAI HA PERDUT RES.





Arribar a acords amb l'església, la catòlica s'entén sempre, pot semblar un assoliment important per part del govern de l'Estat, però si filem prim podem mostrar-nos un cop més en desadord amb aques acord.


Ara els senyors de la Conferència Episcopal que ens regalen cada dia el missatge no neoconservador sinó neofeixista de la seva COPE (o d'en Jiménez ?), podran tenir un cert respir amb l'ingrés del O,7% de l'IRPF que els catòlics de bona fe els vulguin atorgar. Però això ens deixa una mica més pobres a la resta, o no és cert que el plus del 0,2 el perdem la resta?

Ja fa més de 2.000 anys que el cristianisme va aterrar a les nostres vides, i segueix essent un puntal per a molts fidels, cosa molt respectable, però ja van essent hora que el situem en el lloc que li correspon en una suposada societat del segle XXIè. Tanta església catòlica ens desborda als que hem optat per situar-nos molt aprop de l'apostasia -que ens borrin dels seus magnífics arxius-i ens dol que encara entre tots els hàgim de donar suport econòmic en contra de la majoria.

Segur que l'església catòlica no és única ni univoca, però en ella pesa encara massa el poder de bisbes i papa, que no són exemple de cristianisme pur. Amb més diners què faran? No en dubteu les respostes poden ser com a mínim tres :

  1. Enfortir on puguin les postures més reaccionàries (la COPE a tope).
  2. Posar en dubte els avenços científics quan vagin contra les tesis catòliques (clonar és pecat mortal, com a mínim).
  3. Falsejar la realitat social lluitant contra la llibertat sexual, el dret a escollir, etc,...

Tenen tema per a temps, i el temps per a ells no és problema, només ho és per a nosaltres, que sense voler-ho tindrem alguna petita retallada en uns diners que haurien de ser de tots. I ara que no vinguin les altres religions a demanar, això seria just però al final no ens quedarà més remei que dir prou, que la creença individual ha de ser finançada pel creient no per nosaltres pecadors descreguts i malintencionats.