CRÒNIQUES D'UN POBLE (CATALÀ)

IMATGE DE LA VELLA SÈRIE DE TELEVISIÓ QUAN NOMÉS HI HAVIA UN CANAL I EN BLANC I NEGRE ! RECORDA : "CRÓNICAS DE UN PUEBLO".

UNES HISTÒRIES DE POBLE QUE ENCARA SÓN VIGENT EN MASSA POBLES CASTELLANS, ANDALUSOS, BASCOS, ASTURIANS, GALLECS O CATALANS, ENTRE ALTRES.

Són molts els nivells en els quals ens movem aquells que treballem en el món de la política, ens toca estar al costat de presidents de govern -encara que només sigui per saludar-, a donar suport a regidors de petits pobles que es veuen atacats per alcaldes amb passat i present poc democràtic.

Evidentment és molt satisfactori poder tenir un contacte directe amb "el poder", fer el possible per facilitar la feina a aquells que tenen responsabilitats de govern, i posar un petit esforç per fer realitat el projecte social i polític que podem compartir.

Però és del tot imprescindible tocar de peus a terra, acostar-se a la vida política més allunyada de les càmeres de TV, aquella política que només coneixen uns pocs veïns i veïnes que tenen un mínim interès per tot allò que passa en un petit poble de poc més de 300 habitants per exemple.

En pobles d'aquestes característiques es viuen situacions de molta feina per aquells que tenen responsabilitat política, en molts casos amb ganes de poder "servir" a fer "més gran" el poble. Però també són un lloc ideal per a amagar a personatges que han cregut que ser regidor o alcalde els permet "barra lliure" i que havent estat elegits democràticament els dóna llibertat per fer tot allò que se'ls passi pel cap, o per aprofitar al màxim els recursos públics per a benefici personal o del negoci particular.

Viure en directe com un alcalde pot amenaçar a una periodista, en una sala de plens d'un mínúscul ajuntament, és una experiència desagradable, un moment tens, una image que pensaves que ja no existia en la política catalana. Doncs existeix encara, i ens ha de preocuapar que sigui així quan ben aviat farà 30 anys de la democràcia. Aquells que es pensen posseïdors de la veritat solen ser il.luminats, però això és lamentable en un poble on l'enllumenat té molt a millorar, on els carrers necessiten una millora substancial o la riera està pendent de convertir-se en un bell indret atractiu als que hi viuen i a aquells que puguin visitar el poble.

No hi ha més remei que viure experiències ben diferents per ser conscients que la política no es fa sempre amb "traje i corbata", que en molts llocs hi ha persones que fan política amb poc més que una bona intenció davant de persones amb males intencions. Que tots fem el possible per millorar aquestes situacions lamentables és un deure a posar-nos!