Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

17.2.07

PER ANDALUSIA SI


AIXÒ ÉS PUBLICITAT SEGURA
(" LA CAMPOS"!!!)
PER A ACONSEGUIR QUE LA REALITAT NACIONAL ANDALUSA PUGUI
AVANÇAR EL 18-F
La memòria política, que és tan dèbil com la futbolísitca -dura un màxim de dos dies si hi ha partit diumenge i dimecres-, ben segur ha oblidat què passava a Espanya fa poc més de 6 mesos: un Referèndum per a un nou estatut per a Catalunya. Sembla que sigui cosa del passat i a més cosa aliena a allò que demà, 18 de febrer, votaran els andalusos en referèndum.
Tot plegat és còmic, a punt de començar l'estiu del 2006 van haver-hi mil i una campanyes d'intoxicació contra l'Estatut català, i ara en ple hivern 2007, està preparat per ser aprovat un Estatut andalús que té moltes coses amb comú amb el primer. Resulta que catalans i andalusos necessitem avançar en el nostre autogovern, un fet imprescindible en un Estat federal, i per això tenim nous textes que ens permeten ser més autònoms sense deixar de ser menys solidaris en la construcció de l'Espanya federal.
Andalusia s'ha definit com a realitat nacional, Catalunya com a nació, i res ha trontollat, res ha canviat en el dia a dia, dels que viuen i treballen en aquest "països" . Alguns que van posar tot l'esforç en el NO a Catalunya ara estan molt contents amb el SÍ a Andalusia. És una realitat preocupant l'esquizofrènia del PP, la seva pèrdua de memòria històrica o recent, s'està convertint en un paròdia d'ell mateix, però amb el perill que hi ha qui també es pensa que la realitat està vestida del carnaval constant dels "peperos", aquí blanc, allà negre, més enllà posa-hi blau.
Els andalusos han estat atacats per poc treballadors, per "viure" del subsidi de l'atur, per crèixer a costa dels altres, per tenir un alt nivell de corrupció -urbanística per part de la dreta-dreta-, però ara han de fer-se forts i han de posar un nou horitzó a la construcció de la seva terra -que dirien ells-, han de poder gaudir d'un ampli ventall de drets que ells s'atorguen sense complexes i sense por.
Un 28 de febrer els andalusos van entrar per la porta gran a la seva autonomia, ara un altra data de febrer, un 18, els donarà pas a tenir una casa més seva, una manera de viure més lliure, com a persones i com a país.
Avui ja hem deixat enrera l'Andalusia de la "bata de cola" que ens van vendre molt temps, avui ja han demostrat que volen ballar a ritme de les músiques més actuals i modernes, com si hagués triomfat la proposta de Martirio. Com a català d'arrels mig andaluses, davant d'aquest referèndum també "votaré" SÍ.