EL DEL MIG DIU QUE SE'N VA, I HO DIU AMB GANES DE DEIXAR CLARA LA SEVA SITUACIÓ I DE FORÇAR-LA ,A 4 SETMANES D'UNES ELECCIONS IMPORTANTS.
A VEGADES ELS GRANS LÍDERS NO ENTENEN LA CANÇO DE FITO, "POR LA BOCA VIVE EL PEZ".
Quan el món de la política olora eleccions, que és un fet normal i habitual en el darrer any (referèndums i eleccions que no faltin en democràcia), les opinions i les manifestacions públiques es multipliquen amb la intenció d'assegurar-se un titular o amb la intenció de distorsionar l'agenda de l'adversari.
En mig d'estratègies i propostes, més estratègies que propostes en molts casos, poden aparèixer personatges que treballen en solitari, o des de la solitud, amb l'única intenció de ser presents a uns mitjans que en certa manera els "han oblidat".
El que més sorprèn és la força i les ganes de certs líders "jubilats" per aparèixer quan menys els necessiten "els seus". De les actuacions de l'Aznar ja en sabeu la meva opinió, m'estalviu els comentaris agres envers el líder esperitual de la dreta espanyolista i retrògrada. Però aquests dies ha tornat a l'escenari de "l' oasi català" qui podríem anomenar "el nàufrag" de la política catalana dels primers anys d'aquest segle, el fins fa pocs mesos President de la Generalitat, Pasqual Maragall.
No crec sorpendre a ningú si dic que em sento dolgut per les seves intervencions, però més pel que això suposa de distorsió de la realitat que pel moment més o menys delicat en què opina. Si algun líder socialista comptava i espero que segueixi comptant per a ami aquest era en Pasqual, una persona que amb la seva heterodòxia aportava frescor en molts moments genials. Avui això no ho veig així, ho veig més fosc i prenen més força aquelles crítiques que el situen en un espai propi mancat de rigor i de projecte pragmàtic. L'aposta per federalisme no està perduda, encara perdura, i no ha de ser de la mà d'Ibarretxe que se'ns deixi sense esperança de transformar un Estat. Maragall és una persona que es fa estimar i ara convé que no acabi ensorrant tot el seu prestigi amb divagacions que només el portaran a un aillament molt tranquil per a ell però molt lamentable per aquells que en un moment o altre li hem donat el nostre suport.
Calma i tranquilitat, treball i esforç ens han de permetre tenir un horitzó polític ben nítid, sense gavines "blaves" ni "arbres nacionalistes" que no ens deixarien veure el sol, encara que alguns ens hi voldrien posar de cara novament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada