AHIR TURISME EMBORRATXAT, I AVUI?

JOVES A BEURE! QUE SÓN VACANCES!

UNA IMATGE D'AHIR QUE NO HA PASSAT DE MODA.

Tenim una història del turisme que es va construint amb més força des dels anys 50, una història que ens ha portat a molts a veure i viure alguns moments "importants" d'aquest aspecte tant important per a l'economia del país.

Algunes coses han anat canviant, ja estem en una situació de tu a tu amb el turista europeu, ells venen aquí i nosaltres anem cap allà. Hem passat de ser un país receptor a ser receptor i emissor, això ha suposat un canvi tan radical que és difícil d'explicar històricament atesa la proximitat dels moments que comentem.

El que resulta esperpèntic és veure com cada any quan arriba aquest temps de pre-vacances surten els mateixos temes, quin turisme volem? qualitat o quantitat? les tres S? i vinga a donar voltes sobre el tema sense sortir de la realitat més crua que no és altra que una gran quantitat de joves -avui portuguesos, fet que implica una millora econòmica a l'Estat veï de l'oest- que a cap preu gaudeixen de les qualitat de llocs com Lloret de Mar.

Les persones serioses de municipis com Lloret saben que els mals no es resolen amb gran projectes faraònics o amb despeses innecessàries contractant grans "cracks" encara que siguin del Barça. Els problemes són de fons i només poden tenir remei si hi ha una aposta de l'anomenada societat "civil" - en aquest àmbit "econòmica i empresarial"- per fer una oferta real que no cerqui el benefici ràpid i còmode, o que només cerca tenir oberts uns hotels de tercera regional en un país de primera divisió.

Els governs municipals poden fer molt però sobretot poden parlar menys i actuar més. Grans paraules només porten greus problemes, i aquests s'han de resoldre treballant amb idees i fermesa, sense caure en el món de tapar les vergonyes mitjançant grans campanyes mediàtiques.

Els joves turistes dels 50 ja venien a beure-veure, i ara estan allà mateix i fan el mateix. Potser ens pensem que això es pot resoldre en dos dies, no senyors, ni amb més de cinquanta anys. Pensar el contrari és obviar les realitats i el que és SEMPRE ser jove.