VIVINT UN PAÍS BASC DEL SEGLE XXI

UN PAÍS QUE HA CANVIAT. UN PAÍS QUE HA FET NOVES APOSTES MALGRAT ENCARA HI RESTA EL PITJOR D'UNA SOCIETAT, EL TERRORISME (MÉS O MENYS ACTIU)

Els dies que anomenem "setmana santa" estan destinats ha covertir-se en aquelles vacances-escapades que molts esperen per a poder desconnectar del dia a dia, o per a connectar-se a un altre dia a dia, més lent o més estressant segons l'aposta que s'hagi escollert per aconseguir uns dies lluny del domicili habitual.

Sortir de casa s'ha convertit en una mena de ritual que ha substituït el recolliment i la grisor de les mateixes dates però d'uns quants anys enrera. Hem canviat les processons i els via crucis per patir a les vies una bona creu si t'enganxa l'embús general, i la processó la fem anant de punt turístic i/o cultural a un altre sense parar.

Però deixeu-me que us parli de l'experiència viscuda aquests dies al País Basc, un lloc que no visitava des de feia una bona colla d'anys i que us puc assegurar que m'ha deixat gratament sorprès en algunes coses i preocupat en altres. En primer lloc cal veure com Bilbo ja és una ciutat cosmopolita com d'altres europees, que la transformació urbana ha estat brutal per a bé. Un edifici que conté un museu ha capgirat el projecte urbà i s'ha convertit en punt d'atracció de molts i moltes que només hi anem/van per dir que hi hem/han estat, però que no entenem res d'aquest art ultracontemporani. L'aposta mereix un 10 i el resultat així ho demostra.

També han estat molts els projectes en altres pobles i ciutats, ara un lloc com Barakaldo té uns serveis impressionants, a nivell de comunicacions o d'equipaments.

Però també hi ha encara molta feina a fer, encara hi ha l'altra cara de País Basc industrial que pateix una crisi permanent cap a la desaparició definitiva. Encara hi ha grans barris que tenen els blocs de pisos ennegrits pel vell fum, i grans zones per urbanitzar. Tenen feina feta però els queda un llarg camí ( com a molts llocs que es van transformant però es deixen el rerapaís o el reraciutat per a més endavant - ja és l'hora de tots-).

El més curiós de l'estada a aquest país ha estat saber que la llengua més parlada era "el català", i no pas poc. Els catalans ens hem convertit en una potència turística per a les altres zones de l'Estat i és un no parar de gent amunt i avall fent visites fins fa anys impensables. Potser això ens hauria d'ajudar a tenir lligams més ferms amb aquelles terres que tenen alguns habitants que no "ens veuen gaire bé".

Quan anàvem a Euskadi fa més de 25 anys hi anàvem a cercar arrels de nacionalisme, de lluita, de resistència, i ara hi anem a buscar paisatge, cultura i riquesa. El món ha canviat i Euskadi no ha quedat enrera, ara només el manca el pas definitiu , el pas de LA PAU PER SEMPRE.