EL RISC DE LA "PRIMA" O LA "PRIMA DE RISC"

El mes d'agost sembla passar desapercebut per la suposada manca d'esdeveniments, una volguda manca i grans oblits per facilitar el descans i les vacances  dels homes i dones que s'ho poden permetre. Només cal citar que un agost del 1945 el Japó va patir el primer atac nuclear de la història i això no és un detall insignificant per tot el que suposà, suposa i suposarà.

 I com que cal donar vida als pobres diaris en paper en fase d'extinció per enguany s'ha organitzat un agost "negre" per a aquella part de l'economia que no entenem i que molt pocs treballen per fer-nos entendre. En pocs dies ha caigut la borsa d'aquí, la d'allà i sense cap mena de criteri que no sigui el dels "mercats" (abans parlàvem del mercat negre i ara estem negres pel coi de mercats - aquesta mena de demèntors fantasmagòrics que  xuclen la poca sang que li queda a alguna economia com l'espanyola o la italiana, després d'haver deixat sense alè la grega, la irlandesa o la portuguesa-).

No només ha caigut la borsa també la "prima de risc", que no tenim el gust de conèixer però que ben segur és una parenta molt present en el nostre dia a dia, s'ha posat pels núvols (vist com està el temps els vol fer companyia). Aquesta "prima" està posant en entredit tot allò que diuen els governs que fan per resoldre la crisi, tots els esforços (això dels governs estatals i nacionals cada cop semblen més governs d'opereta perquè han de cantar i ballar al so que els toquen els abans esmentats "mercats"). Ara que estem amb una prima superior als 400 (no em pregunteu 400 de què) les coses pinten malament, bé pinten pitjor perquè malament ja fa dies que pinten, i tot plegat per no entendre-hi res i per veure com aquesta ratera en la qual estem no presenta cap sortida propera ni molt menys segura (bé pels rodalies espanyols  sembla que  la propera parada és MARIANO RAJOY i ja em direu si no és una estació ben galdosa).

¡No oigo na!

Mentre tot cau i veiem gràfiques amb grans puntes cap avall cercant el fons del pou econòmic, ja veurem si hi ha fons, a Europa es va fent una gran política d'unitat amb la parella franco-alemanya, i algun convidat a les videoconferència. Però l'economia europea no és una, són moltes i a més tenen un banc que no és de tots o això sembla quan pren mesures o anuncia alguna cosa i alhora tremolen les economies més febles o més tocades. Una Europa ferma i unida econòmicament seria molt més forta o com a mínim seria més gran davant dels fantasmes dels "mercats"!