MURS CAIGUTS, MURS PER CAURE

Berlín, 2010. Foto de J.M.M.V.

Aquells dies del 61, del 1961 per evitar bromes sobre el segle del qual parlem, van posar uns veïns i veïnes d'una ciutat davant d'una realitat que trigarien anys en veure canviar, la realitat de la separació física entre uns i altres mercès a una construcció de ciment i pedra que els allunyaria i els faria diferents per obra i gràcia d'uns creients en socialismes i capitalismes mal entesos.

Com es van veure atrapats els berlinesos per aquella construcció només ho poden saber ells, segur que primer els va semblar un petit element de distorsió del ja difícil viure però després van saber que també era una eina per a la mort, una excusa barata per eliminar a qui no estava disposat a obeir les ordres del règim d'una alemanya anomenada "democràtica" i que tenia de tot menys això. Separar persones és i ha estat una bona eina per crear pànic, por i submissió, un instrument de persuasió per aquells que es mostren rebels o insatisfets amb allò que qui mana els vol fer entendre que és el millor per a ells. 

Van passar molts anys amb aquella ferida oberta a Berlín, van adequar-se a viure en separació però sense deixar de perdre una identitat que els feia iguals, la de viure en la ciutat europea més destacada i més marcada per una història dura i terrible. Haver estat la capital nazi no és cap regal per a mols d'aquells que  hi van haver de viure, ni veure com tot s'ensorrava pel bombardeig o l'entrada dels soldats soviètics que l'ocuparen el 45 (1945). Una ciutat que havia patit tant va poder resistir un nou atac i finalment va fer caure EL MUR, i potser moltes persones van fer caure els seus murs particulars que molt sovint són més alts i permanents que el que hi havia al Berlín de finals dels 80.

Avui ja és història aquell mur, ja és una part del passat, d'allò que els/ens va passar, i el podem veure ben conservat en algun tram com a espai per expressar-se els artistes i poder dir el que per ells va ser o és un mur avui ple de color i de crítica, constructiva tot sigui dit. El pas dels anys acabarà borrant alguna de les obres d'art avui exposades però ben segur que mai més Berlín tornarà a la història negra, o aquest és el desig dels que no apostem per un retrocés ni per actuacions polítiques properes al neofeixisme. Caiguts el murs que corri l'aire de les llibertats!