Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

15.8.11

ELS "MANEL", SORPRESA INTERGENERACIONAL

La música, les cançons, ens acompanyen en el trajecte que anem fent, xino-xano, des de l'inici fins a un final que hi haurà, igual que a qualsevol canço. Són moltes les cançons que hem anat acumulant amb el temps, algunes que ens criden l'atenció perquè parlen de coses que ens interessen, altres ens marquen en una etapa determinada i les posem a dalt de tot (tot allò que deia en Lluís Llach a mitjans dels 70 i primers 80 era una mena de religió que vam deixar de creure'ns pocs anys després, sense deixar de reconèixer que hi ha obres mestres del mestre de Verges), també n'hi ha que hem escoltat sempre i sense res de l'altre món ens han quedat marcades i ens hi identifiquem, bé per l'època o bé pel tema...

Hi ara que ja ens està molt bé sentir-nos plenament satisfets amb un concert de Sabina (he perdut el compte dels nombrosos concerts que he pogut viure amb aquest andalús de la Granada on hi ha alguna arrel pròpia i sempre sortint-ne més engrescat) i també molt curosos amb bona part d'allò que en Serrat tingui ganes de fer-nos escoltar, estem vivint una mena de resituació musical mercès a un grup català que ens ha permès sentir amb moltes ganes una música tirant a tradicional i unes lletres molt innovadores i actuals, els MANEL.

No passa gaire sovint que puguis descobrir coses en el món de la música perquè estàs massa atrapat en els propis clàssics per això és un gran esdeveniment poder gaudir d'una música refrescant i engrescadora, amb alguna lletra intimista que et permet pensar i/o recordar. Els MANEL estan omplint arreu i també han aconseguit vendre en uns moments difícils i de pirateria generalitzada, un mèrit que diu molt del que han representat.


Aquests que ens parlen del soldadet, d'una armadura llunyana, de com en va defallir l'Indurain i de les crítiques que farem a les noves modes de pentinats es mereixen un petit escrit i donar-los les gràcies ara que sents que també avui ets fas gran, tot plegat per dir-nos que ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí i que també :


I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I a vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa
capgira la traca i amb lògic tot fent evident que per un moment
ens en sortim.