SÍRIA A TRETS, SIRIANS CAIGUTS

Els darrers mesos hem anat veient com es produïen revoltes al món àrab i com és habitual ja havia quasi desaparegut del nostre món mediàtic fugisser qualsevol referència a com anava evolucionant la situació.

Hi ha una guerra a Líbia, hi ha dubtes als primers països revoltats com és el cas d'Egipte i està en un moment molt dolent un país com Síria, que era un dels països més "tranquils" de la zona.

Síria no ha passat mai desapercebuda en el món del Pròxim Orient, és un país situat estratègicament a l'espai del constant conflicte.
Ja històricament  va ser terra d'ocupació, de guerra i també de gran prestigi quasi universal, però tot això és passat i els sirians viuen avui sota un república que s'anomena socialista, el socialisme àrab que se'n va dir en el seu moment, i estan veient com aquells que defensen uns mínims canvis a la seva situació (una proposta ben socialista se suposa) estan essent atacats per un exèrcit "del poble".
Estem davant de la crua realitat de representants del poble contra el poble, la gran contradicció per defensar uns ideals de dubtosa legalitat i de poca consistència a la segona dècada d'aquest segle (que també és el nostre,el dels que vam començar el segle passat). Com es pot atacar una ciutat amb tancs i soldats amb l'única finalitat de matar a aquells que lluiten per unes llibertats? Hi ha massa connivències un altre cop dels països europeus i dels ianquis amb un personatge com Baixar el-Assad, què els assegura el President sirià? Què estant amagant-nos els defensors de la democràcia que estan participant en una guerra, amb tanta força prop d'allà, al Líban, amb els seus exèrcits sota la bandera de la OTAN? Els sirians que es defensen del seu exèrcit no poden comptar amb cap suport estranger, no cal que esperin res dels defensors del món, estan en un país on els interessos més amagats són massa presents. Estem parlant d'interessos que ja estaven vius amb la guerra freda, i que avui encara ho estan per unes raons que deuen ser molt profundes i opaques.

Els homes i les dones de llocs com el bell-vell DAMASC que van creure en la primavera àrab estan entrant en el Ramadà 2011 amb molt mal peu, no només per les dificultats d'un període com és aquest per les seves creences sinó també per la poca esperança que l'estiu no signifiqui res més que una mala collita d'aquells fruits que s'esperaven fa uns mesos.

Potser la tardor serà "calenta" però no sabem si pels foc on cremaran milers de sirians que encara esperen una altra manera de viure, més enllà de la brutalitat de militars i falsos demòcrates governants.