Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

12.10.11

EL CAMPANAR SENSE AJUNTAMENT

Ni l'aigua pot ensorrar els vells campanars
Plantejava fa uns dies algunes de les qüestions que s'haurien d'afrontar per poder racionalitzar el nostre sistema administratiu i fer-lo més àgil, més eficient i menys costós, i en aquella introducció es plantejava la SUPRESSIÓ D'AJUNTAMENTS.

No és fàcil posar-se en una era on el blat està molt poc trillat, on la pols amaga molts interessos (en molts casos partidistes o amagats), i on es juga amb el fals sentiment nacional-localista de moltes persones de bona fe (que són la majoria!) que veuen com en parlar de desaparicions se'ls està robant quelcom que fa centenars d'anys o no tants que és seu.

Cal ser curosos i no anar a sac contra tot però si que és imprescindible racionalitzar el minifundisme municipal que hi ha en aquests moments, només veien els nostres 221 municipis gironins ja ens adonem que hi ha un excés d'ens territorials que repeteixen un darrera l'altre la mateixa estructura político-orgànica que porta a molts d'aquests ajuntaments a existir per mantenir només aquesta estructura.

Ja l'informe "Roca" plantejava la reducció, ja ho han fet països avançats (aquells que sempre hem considerat avançats), s'està plantejant fer-ho en altres i mentre a Catalunya estem amagant el cap a sota l'ala del campanar. Aquest és el problema, aquí es confon el campanar, d'arrel cristiana, amb el poble, i aquest amb allò que se'n diu ajuntament, no hi ha voluntat de deixar de banda un passat més o menys lluït per entrar a un futur més ajustat a allò que ens vindrà durant les properes dècades.
Ajuntament i "campanar", barreja rebuscada

Podem reduir el nombre d'ajuntaments, podem mancomunar els serveis i això serà una millora per a molts ciutadans i ciutadanes que amb les mateixes aportacions podran gaudir de millors serveis. L'estalvi pot ésser gran en temes administratius i jurídics, els preus a pagar pels serveis seran més ajustats, i no es perdrà res més que un nom, i no es perdrà la realitat socio-econòmica dels habitants d'un territori. Per guanyar és convenient saber perdre en algun moment, per això perdre un ajuntament no serà cap tragèdia i sempre ens quedarà com a referent el campanar del poble.

1 comentari:

Arseni ha dit...

Molt be. Sempre reconforta comprovar que queden lliurepensadors no gregaris dels tòpics i dels dogmes (i dels populismes imperants). Si t'interessa intercanviar arguments a favor de la necessaria refosa de municipis(si pot ser no traumàtica i ben portada, pero necessària i bastant urgent i dràstica) te n'anticipo dos: (i) l'àmbit real de les coses que passen a la gent (mercat laboral, lleure, la majoria dels serveis) ja és molt més gran que el convencionalment local; i (ii) les disfuncions econòmiques del model actual (no només la despesa) són importantíssimes. Si vols t'envio un parell de notes sobre això i en seguim parlant.

Arseni
arseni.gibert@gencat.cat