La cançó de l'enfadós original és més engrescadora que aquesta versió que ens estan cantant des del govern de la nostra (de tots! no de la colla que governi) Generalitat, sense cap mena de reflexió ni cap altre element teòric que la falta de diners per culpa dels governs del maleït tripartit (que va realitzar un canvi a fons del país i també algunes coses que es podrien haver estalviat però eren anys dels "governs en el país de les meravelles - i de les famílies també no oblidem els 4x4 i els Audi 4, 5 o 6-).
Ara ens toca aguantar les grans idees dels governants, que tot sigui dit, semblen més perduts que un pop en un garatge, o com a mínim aquesta és la sensació que volen transmetre per fer-nos combregar amb les seves idees neocons i tirar endavant l'enderroc d'un estat del benestar que ens vam creure i que creiem que cal preservar per evitar fractures socials i coses pitjors que ja treuen el cap per un horitzó massa proper.
Els plats trencats els pagaran els de sempre, els que menys tenen i els que tenen poc, no ho pagaran els que més tenen o tenen massa, no aquests han d'invertir!!!, i ho fan i tant que ho fan, especialment en països llunyans o en paradisos terrenals sota la bandera de "fiscals". I si aquí algú podia pagar un impost ja el traurà el govern nacionalista per evitar que no pateixen més del compte. Vaja una situació lamentable i de la qual ens lamentarem molt temps.
I qui també pagarà "la festa" serà l'educació i la sanitat pública, perquè on s'ha vist que això sigui una prioritat, amb les necessitats que tenen les organitzacions en defensa dels valors CATALANS i les mil i una institucions dedicades a l'observació de com evoluciona l'homo catalanis, sense deixar d'invertir en grans negocis com els mitjans de comunicació privats i públics que són els que ens permeten intoxicar cada dia, a tota hora, als nostres conciutadans. Si anem a filar prim i no ens quedem només en aquesta primera visió que serà titllada d'anticatalana, com a mínim, ens hauríem de replantejar moltes més coses, des de la realitat administrativa del país a les festes i festetes passant per un treball intens en aconseguir que hi hagi treball i llocs de treball. Però com que això és complicat i atacar al feble és fàcil doncs anem fent retallades contra la majoria que no és altra cosa que silenciosa i mesella, o potser no ho serà? Seguirem aguantant les retallades i callant?
Ja ho deia en Llach quan encara no portava el gorret de llana: "no és això companys no és això", ara m'hi apunto a aquest lema que en el seu moment em va semblar exagerat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada