TOTS ELS COLORS DEL VERD PER LA PAU

Tots els colors del verd ...per una TARDOR

Una setmana que ha canviat moltes coses que semblaven inalterables i perpetuades, ha arribat la tardor, i ho ha fet amb la força dels canvis de temps meteorològic, i també ha arribat la tardor per aquells que durant anys eren la màxima preocupació de les enquestes, els terroristes d'ETA.

I també la tardor més fosca per un dels personatges més desconeguts i més odiats del món àrab, Muamar el Gadafi. 

Tres canvis destacables que es barregen mediàticament i que permeten als opinadors i tertulians tenir tema per a dies, fet que no vol dir que sigui amb objectivitat o amb profunditat, la quantitat en massa casos està renyida amb la qualitat de l'opinió dita i publicada.

El final del terrorisme, l'anunci de la retirada, és una notícia que no per esperada s'ha fet esperar. Em sembla haver comentat fa temps que aquests 50 anys d'ETA (sempre apareix un 50 quan els tens a sobre) no tenen una forma lineal en l'esperit de qui això escriu. Em sorprenc i crec que molts altres també de tot allò que a mitjans dels 70 arribàvem a pensar de les accions terroristes, una guerra era una guerra i no calia preocupar-se si les víctimes eren policies o militars, era una mica el ja s'ho faran o alguna cosa hauran fet. Però tot plegat es va anar complicant i vam veure morir a ciutadans que anaven a comprar al barri de la Sagrera, a nens que vivien a Vic, a polítics que només estaven armats de la paraula, i més i més, fins i tot vam veure com un dels defensors del diàleg tenia com a resposta unes bales, l'Ernest Lluch. Tota aquesta evolució i la maduresa que l'acompanyava ens va situar radicalment a l'altre riba, la del diàleg i la pau, la del rebuig a qualsevol violència i la defensa de la vida, sigui de qui sigui i sense mirades borroses per opinions ideològiques massa verdes.

Avui Euskadi comença una nova etapa, que hi hagi molta sort i molta entesa, que ningú perdi de vista les víctimes ni ningú vulgui cobrar-se els interessos de tants anys, cal posar molt seny per assolir un país que és basc obert a tothom i que tingui tots els colors en el dia a dia, aquells colors del verd que Raimon ja va posar a la seva cançó i del qual dissenteixo per situar tots els colors del vers al mes de maig perquè aquests colors són de TARDOR, com aquesta del 2011.

I només ens queda esperar que es consolidi la PAU, que la tardor sigui tal i ens porti aigua i fresca, i que Líbia avanci (en tinc molts dubtes) cap una democràcia (no sé amb qui) formal per convertir-se en un país lliure (encara n'hi ha?).