Estem vivint una altra moguda a l'entorn dels déus (i profetes) com ja hem comentat anteriorment, però potser cal posar-nos a pensar (bé) en quin moment ens trobem vist que les coses no s'aturen i el seny no apareix.
Els europeus del sud sempre havíem tingut com a referent els països del Nord, ja ens ho deia Espriu, i entre ells en resultava molt interessant la pàtria d'un petit jugador de futbol (del barça "off course"), en Simonsen. Era, i és, un país on la llibertat està en primera línia, la de les persones i la dels col.lectius.
I ara, quan les llibertats, en teoria, estan més exteses, veuen els danesos que es qüestiona una petita part de la seva llibertat. I aquesta llibertat no és altra que la d'expressió -i nosaltres que la vam reclamar a crits ¡¡¡-, una de les bases per poder ser lliures.
Resulta massa punyent veure com alguns capscalents -i que quedi clar que són pocs- van cremant banderes, despatxos, i mobles de les ambaixades d'un país que no saben ni on és. I el més lamentable és que alguns hi deixen la pell. Increïble el poder d'imans descontrolats i líders mesiànics.
Però nosaltres ens quedem amb la nostra Dinamarca, encara que sigui per unes galetes que en porten el seu nom. Estem amb vosaltres i no farem cap boicot que per això ja en tenim prou amb els nostres "amics".
1 comentari:
Hi havia un altre danès futbolista. Molt bo. Laudrup?
Publica un comentari a l'entrada