EL XARNEGO OBLIDAT

Era obvi que el tema a tractar immediatament després de les paraules d'un ministre en la intimitat no podia ser altre per un xarnego que parlar d'això mateix.

Que la paraula hagi resorgit amb certa força a finals de gener del 2006 per part d'un no-català sobta als que pensàvem que la qüestió estava més que superada. La feina feta per assolir la màxima igualtat entre els que vivim i treballem a Catalunya no ha esta poca, especialment des d'ajuntaments socialistes i progressistes -i també cal reconèixer certa feina des dels governs de CiU a la Generalitat malgrat alguns usos poc elegants per massa electoralistes-. Una feina per deixar com a element històric fets que avui són anecdota com el cas que em permeto resenyar tot seguit.

Estàvem en els anys seixanta, en un cinema de molta glòria local, i amb una pel.l-icula de la guerra de Corea, surt un soldat americà i pregunta : ¿Donde estan los coreanos? i respon un de platea : Arriba en el "gallinero". A partir d'aquí va caure de tot en la zona "benestant", una resposta contundent a la "brometa" que implicava moltes coses més.

I així entre coreanos i xarnegos ens vam anar fent grans. Uns fent reconversions mentals i esforços personals i familiars per deixar clar que no cal renegar dels orígens però si acceptar on s'està vivint i treballant. Poc a poc es va anar diluint "la frontera" que hi havia, i tots plegats ens vam anar barrejant encara amb més força -essent cada cop més mestissos, i l'aigua que ve-.

Havíem oblidat el coreano i els xarnego, però ja se sap que és difícil borrar tics més o menys arrelats entre alguns desconeixadors de la realitat nacional catalana.

Potser avui sembla una obvietat defensar la vàlua del company Montilla, ell no necessita defenses d'un que també porta a la sang gotes de la Granada costanera, una mica barrejada segurament amb velles herències àrabs. Per això només cal dir que l'avui ministre, o un/una altre/altra com ell, serà després del President Maragall -quan ell decideixi que amb dues legislatures ja en tingui prou- també President/a de la Generalitat.