Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

Pensant, deixant de pensar i quan hi penses...hi tornes

27.6.06

EDUCACIÓ, ALLÒ DIFÍCIL I SENZILL









Un record per la Marta Mata




Els mestres i les mestres han estat sempre intentant ensenyar, fins i tot educar, a moltes generacions des del primer moment del naixament d'aquesta professió, i en molts casos no han optingut un resultat satisfactori i en altres els deixebles els han reconegut la seva tasca amb ells i això és ser agraït.

Avui quan el curs escolar està quasi tancat, quan les escoles queden buides dels usuaris entremaliats o entremaliades, quan els mestres i les mestres acaben de donar aquelles notes que ja no són el que eren, quan els pares, mares, avis i àvies veuen la casa plena de mainada, és el moment en què una de les mestres de mestres ha decidit també tancar el curs de la seva vida. Així en el moment de final de curs la Marta Mata, ha volgut també abandonar les aules, els consells escolars, i tot el que ella havia fet i donat per l'educació a Catalunya i a Espanya.

Poques persones han estat tan significades en la pedagogia catalana, i poques han permès que el seu pas per la política quedés també impregnat de pedagogia. No és que sigui única, però si que ha estat peça clau en com ha anat l'educació al nostre país. Ella va lluitar en tot moment per un ideal, en part aconseguit i en part encara pendent, però té el mèrit de no haver abandonat la lluita constant per la millora de l'ensenyament, de l'educació pública.

Aquells que han fet l'esforç de posar la seva vida al servei d'una idea mereixen que el darrer dia se'ls digui ben alt i sense embuts : GRÀCIES, i en aquest cas gràcies MARTA. Ella que treballava per educar, per ajudar els educadors, per fomentar Ciutats Educadores, ja no ho podrà fer directament però deixa les eines i les idees a molts altres. Que el seu curs ha acabat és cert, però el curs vinent molts hauran d'agafar la seva torxa i seguir millorant l'educació pública catalana.