Els gustos personals de qui això escriu han estat poc desvetllats en els escrits que fins ara han precedit aquest, ja sabeu que hi ha més d'un tema que de molts altres, però em permetreu que pugui anar introduint, quan sigui oportú (segons la meva opinió, és clar) algunes referències personals per completar opinió o relat.
La notícia de la mort d'una persona no ens deixa indiferent, o si, i en el cas que avui vull intentar afrontar més que la mort és la vida de qui us parlaré la que em dóna peu a uns records i reflexions que tot seguit exposaré.
Sí, ha mort la Rocío Jurado, ella que era símbol de força i d'empenta, ha vist com el càncer la portava al port on trobarà tanta i tanta gent que va iniciar el camí ja fa algun temps, com és el cas de l'altra Rocío, la Durcal.
L'Espanya de la "bata de cola" cada dia es quedarà més sola, però també hi queda una part d'aquells que malgrat la nostra militància per la nació catalana, sentim com a pròpies bona part de la creació que es fa a altres terres com pot ser l'andalusa (serà que la sang pesa en aquells que en portem de Granada?). I la Jurado ens va acostar cançons molt de "tonadilla", però també moltes altres més modernes i fins i tot escandaloses per a l'època, ella que ja era una dona d'escàndol físic!!!.
No us sorprengui que alguns la trobin-trobem a faltar, era un mite per a molts, una bona cantant per a altres, i una persona admirable per a la resta. I tot això per haver aconseguit posar als disc i als cd, unes lletres que ella interpretava amb qualitat i sentiment. I també per donar-nos una dosi d'enfrontament als tòpics que és d'agrair, malgrat haver-se casat amb un torero, per fer del seu tòpic màxima expressió.
Ara ja no hi és, molts altres tampoc, però ella o millor les seves cançons no podran deixar de formar part del petit món de personatges com qui això escriu.
Sorpresos??? Doncs la vida és així, i podeu dir ben alt : COMO UNA OLA!!! que no ens cal res més que això per viure, a vegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada