LA CAIGUDA D'UN "PECIDENT" BLAUGRANA

Els moments de glòria esportiva

La història catalana no està acostumada a parlar de corrupció, corruptes i molt menys d'empresaris estafadors o advocats de renom pringats en assumptes foscos. La Catalunya que ens han volgut fer veure no va més enllà d'un conte de lladres i serenos, molt ensucrat i poc esfereïdor. Però això es va desfent amb el temps i amb alguns casos que s'han anat jutjant i altres que estan en capella, alguns amb anys a l'esquena com el de la trama corrupte de la colla dels d'Hisenda i alguns empresaris, i altres de recent collita com els lladregots del Palau de la Música.

Ara la justícia ha posat pena a uns personatges que es van fer famosos fa uns quants anys, bastants, i d'entrada ja veiem que aquesta justícia no té la celeritat com a virtut, ans el contrari si van més a poc a poc no troben ni a un dels responsables condemnats. Però això de la justícia ja se sap, paciència i que no t'enganxin en un mal moment perquè només la llarga espera serà una llarga pena malgrat una absolució posterior.

El que més vull destacar de la petita història d'aquests personatges és justament que entre ells hi ha un personatge real-virtual, un senyor-un guinyol, que ha sobreviscut al seus càrrecs públics esportius per convertir-se en un ninot molt ben aconseguit a la Crakovia catalana de la nostra TV3. Molts nois i noies són fans del Josep Lluís del programa de la tv sense tenir ni la més remota idea de qui estan parlant, de quines bones i males accions va fer anys enrera, i crec que hauran de sortir al carrer a demanar que segueixi present a la pantalla i no entri en presó el condemnat perquè el seu Josep Lluís només estima el diner (vaja que alguna cosa té a veure amb el seu original com s'ha demostrat amb els assumptes jutajts). Indultar aquest guinyol seria un detall per part dels guionistes, els seus joves seguidors els ho agrairan, i si cal hi posaran eurossss!

Ens han tacat un personatge impecable i impagable

No estem per molta broma  en un país econòmicament tocat, on les retallades són el pa nostre de cada dia i ara ens toca assistir resignats a les actuacions judicials finals contra una colla de lladres als fons públics, perquè cal recordar que "Hacienda somos todos", o això deia un anunci de l'època en la qual anaven a la seva els acusats i penats. Suposo que com que era de tots els sabia menys greu deixar-nos sense alguns, forces, molts milions de pessetes (si, pessetes que l'euro no estava ni dibuixat) a una majoria que si cotitza cada mes sense cap mena d'escapatòria i ai de tu que ho intentis si no tens el suport de peixos grossos d'una delegació d'Hisenda o de l'Agència Tributària que en diuen aral. Avui els peixos grossos aniran a la peixera de can Brians o de la Roca, que ho disfrutin i que vagin fent lloc a alguns que estan en camí com els esmentats Montull i Millet, i esperem que també els "músics" que els acompanyaven en els seus cants contra el diner públic.