SABER PERDRE I SABER GUANYAR

GOVERN D'ENTESA

GOVERN LEGÍTIM



GOVERN DE CATALUNYA = GOVERN DE LA MAJORIA


Les típiques carabasses d'aquests dies de tardor han anat totes a mans d'aquells que es creuen que els catalans i catalanes són curts de gambals o que ells són molt espavilats, i per això estan cridant contra el futur nou govern de Catalunya, contra aquesta acció bandàlica que ha estat deixar-los de banda i portar-los novament a l'oposició de la qual no n'haurien de sortir per molt temps.

Ja sabem que les castanyes també són fruit de novembre i els CiUx han vist com la "castanya" ha estat forta i contundent. Ells que sempre esperen que tothom els dongui la raó, que esperaven que des de Madrid els seus amics del PSOE (quina gràcia els fa parlar del PSC-PSOE com a suposat menyspreu al PSC, doncs aqui tenen la resposta més clara que mai!) els deixin governar el seu territori natural, que esperaven que ERC, els avui considerats traidors a la pàtria, els riurien les gràcies de dreta neoconservadora, i vinga a esperar, fins al buit total.

I encara els queda algun boniato per anar fent la viuviu als CiUx, per això estem obligats a desenmascarar definititament aquest partit-moviment que durant massa anys ens va governar democràticament i ningú va sortir ni amb cassoles ni paelles. I parlant de paelles ja sabeu que com es diu al nostre país sempre t'has de veure emmascarat per una paella (jo sempre hi afeigeixo: bruta), i aquest cas és més clar que l'aigua, els que van guanyar no han sabut perdre i els que van perdre s'han guanyat el guanyar.

D'aqui quatre dies vindrà Nadal i ja deixerem els dolços panellets del nou govern pels torrons i neules que alguns volien menjar a Palau i se'ls hauran de menjar a la segona residència, els que en tinguin, que en el seu àmbit són més d'un i de dos.

Nosaltres a governar, i a governar bé (je, je, je).

JA TENIM GOVERN, EL D'ENTESA

MONTILLA PRESIDENT.

UNA REALITAT EN POCS DIES

VISCA CATALUNYA!




Del dia de Tots Sants d'aquest any recordarem algunes coses, potser el neguit que es va viure quan els resultats que alguns esperàvem no sortien, o potser l'alegria de veure que les previsions dels ciux tampoc es complien ni de lluny, o que les forces d'esquerres sumaven una majoria sòlida.

I quan tot feia pensar que estaríem alguns dies parlant i pensant què podria passar, la cosa s'ha aclarit ràpidament, amb aquella celeritat que ajuda a fer més fermes les arrels del nou projecte de govern per a Catalunya, des de l'esquerra, posant per davant les necessitats dels catalans i catalanes, i deixant interessos aliens en mans de qui hagin de defensar-los.

Hi ha moltes qüestions que convé deixar constància dels fets dels darrers dos dies, per una banda que en José Montilla serà el futur President de la Generalitat i això significa molt, però molt, per aquells que hem cregut en un projecte que ell encapçala amb plena autoritat. És un fet històric que ell sigui President i un moment que molts haurien de fer seu, nostre, per tancar les portes per sempre més a la idea que només alguns tenien dret a segons quins llocs de govern. Ara és l'hora de Montilla i del seu nou govern.

I per l'altra banda veiem a les essències del nacionalisme destrossades pels carrers, les ràdios i els diaris. Ningú pot aturar aquesta mena de "genocidi" o "magnicidi" que s'està cometen amb els autoanomenats "guanyadors"? És una llàstima que els CiUx hagin confós una vegada més el país amb ells mateixos, no surten del seu propi parc temàtic del nacionalisme i estan cridant i gemegant que els han "robat" el seu govern. Ja ho va dir la Marta fa tres anys i ara segueixen "dale que dale".

És injust que tots els votants de CiU s'hagin de veure representats per quatre cassolaires "made in Madí", o per opinions desconsolades d'aquells que es creuen en la possessió de la veritat perquè escriuen en diaris de prestigi.

Catalunya ja en té més que prou d'aquestes històries de greuge continuat, els catalans i catalanes han d'estar orgullosos de ser els que conformen un país normal que veu com uns partits s'ENTENEN per governar junts i deixar al voral a aquells que es pensaven i pensen que això era el seu "cortijo" (idea andalusa però molt aplicada pels que es consideren "més catalans").

Ara a governar! A seguir transformant Catalunya des de l'esquerra! Ara a l'oposició senyor Mas, que ja li deia en Queco Novell - Maragall, no corris tant, tros de farsant.

QUI GUANYA TAMBÉ PERD.QUI PERD TAMBÉ GUANYARÀ

No he estat present aquests dies de campanya electoral, he estat absent, un absentisme potser buscat per fugir de fer encara més feixuga una feina apassionant però estressant com és una campanya des de dins. Han estat dies de feina, de cercar que tot funcionés com estava previst , de cercar que els electors puguessin rebre la informació del projecte socialista i en concret de la proposta gironina des del PSC.

I han passat els dies i ha passat el famós dia D, el 1r de novembre, el dia de Tots Sants "Perduts", i a tres dies vista ja es fa necessària una certa anàlisi per part de qui això escriu. Ja vaig dir que només podia haver-hi un vot per tant no cal insistir en quin va ser el meu, una obvietat direu. Però un cop vistos els resultats hi ha cosetes que cal deixar sobre "el paper" d'aquest blog :

1. El PSC gironí resisteix en territori molt difícil. Per què? Per la tasca de govern, per la candidatura potent i per la seva coherència de llarga trajectòria.
2. CiU no avança ni un metre per ella mateixa. Per què? Perquè Madí va posar-se al cap les seves falses enquestes i les volia fer realitat a cop de DVD, però la realitat el va situar al seu lloc. I a Girona on havien d'escombrar no avancen mercès a una candidatura que no engrescava i a unes pròpostes que ningú sap quines eren.
3. ERC aguanta el cop i els cops. Per què? Per una simple teoria de l'anàlisi electoral que diu que quan un elector abandona un partit (vegi's CiU) ja no hi torna d'un dia per a l'altre. A més ja ho deien els d'ERC que ells "són com són" i això la gent ho agraeix (?).
4. IC-V creix per sobre de la seva pròpia sostenibilitat. Per què? Per una situació de defensa d'idees més engrescadores des d'una teòrica esquerra que ja no és obrera, d'una esquerra ecosocialista amb unes pinzellades "pijes" o "modernes" que molen entre un electorat jove o radical-crític contra el progrés que els permet viure bé (contradiccions de la vida política).
5. El PP aguanta sense nervis. Per què? Per l'aposta que fa Piqué d'anar aguantant fins a la derrota dels seus companys de partit a les properes generals. Ell sap que cal esperar un altre moment en el seu partit per poder situar-se còmodament entre la direcció espanyola.
6. Els Ciutadans en treuen tres i posen al Parlament una realitat que molt no volíen veure. Per què? Per la feina que han fet alguns mitjans de comunicació que han intoxicat Espanya i com que Catalunya també en forma part han intoxicat una part de la seva població. No són de dretes, però cal que facin un esforç per desmarcar-se del pitjor de la caverna espanyolista -en el sentit negatiu-.

I ara a esperar que hi hagi seny, que el seny ens porti a un govern que tingui com a gran qualitat l'aposta per l'esquerra catalanista, per la justícia social i les polítiques sostenibles. No en dubteu desitjo en Montilla de President per poder seguir pensant que Catalunya cada vegada s'assembla més a un país-nació sense diferències entre els que hi vivim.

Potser haurem d'esperar, o ja està fet, però ben segur que si fem un esforç per la unió i la unitat, podem demostrar que tenim majoria d'edat per governar-nos i per poder deixar clar que no es depèn de ningú, i menys quan el que ens juguem és el futur del socialisme català. Mai hem renegat dels nostres lligams amb el PSOE i ara tampoc cal fer-ho, però la llibertat d'uns serà el triomf dels altres, temps al temps.