QUI GUANYA TAMBÉ PERD.QUI PERD TAMBÉ GUANYARÀ

No he estat present aquests dies de campanya electoral, he estat absent, un absentisme potser buscat per fugir de fer encara més feixuga una feina apassionant però estressant com és una campanya des de dins. Han estat dies de feina, de cercar que tot funcionés com estava previst , de cercar que els electors puguessin rebre la informació del projecte socialista i en concret de la proposta gironina des del PSC.

I han passat els dies i ha passat el famós dia D, el 1r de novembre, el dia de Tots Sants "Perduts", i a tres dies vista ja es fa necessària una certa anàlisi per part de qui això escriu. Ja vaig dir que només podia haver-hi un vot per tant no cal insistir en quin va ser el meu, una obvietat direu. Però un cop vistos els resultats hi ha cosetes que cal deixar sobre "el paper" d'aquest blog :

1. El PSC gironí resisteix en territori molt difícil. Per què? Per la tasca de govern, per la candidatura potent i per la seva coherència de llarga trajectòria.
2. CiU no avança ni un metre per ella mateixa. Per què? Perquè Madí va posar-se al cap les seves falses enquestes i les volia fer realitat a cop de DVD, però la realitat el va situar al seu lloc. I a Girona on havien d'escombrar no avancen mercès a una candidatura que no engrescava i a unes pròpostes que ningú sap quines eren.
3. ERC aguanta el cop i els cops. Per què? Per una simple teoria de l'anàlisi electoral que diu que quan un elector abandona un partit (vegi's CiU) ja no hi torna d'un dia per a l'altre. A més ja ho deien els d'ERC que ells "són com són" i això la gent ho agraeix (?).
4. IC-V creix per sobre de la seva pròpia sostenibilitat. Per què? Per una situació de defensa d'idees més engrescadores des d'una teòrica esquerra que ja no és obrera, d'una esquerra ecosocialista amb unes pinzellades "pijes" o "modernes" que molen entre un electorat jove o radical-crític contra el progrés que els permet viure bé (contradiccions de la vida política).
5. El PP aguanta sense nervis. Per què? Per l'aposta que fa Piqué d'anar aguantant fins a la derrota dels seus companys de partit a les properes generals. Ell sap que cal esperar un altre moment en el seu partit per poder situar-se còmodament entre la direcció espanyola.
6. Els Ciutadans en treuen tres i posen al Parlament una realitat que molt no volíen veure. Per què? Per la feina que han fet alguns mitjans de comunicació que han intoxicat Espanya i com que Catalunya també en forma part han intoxicat una part de la seva població. No són de dretes, però cal que facin un esforç per desmarcar-se del pitjor de la caverna espanyolista -en el sentit negatiu-.

I ara a esperar que hi hagi seny, que el seny ens porti a un govern que tingui com a gran qualitat l'aposta per l'esquerra catalanista, per la justícia social i les polítiques sostenibles. No en dubteu desitjo en Montilla de President per poder seguir pensant que Catalunya cada vegada s'assembla més a un país-nació sense diferències entre els que hi vivim.

Potser haurem d'esperar, o ja està fet, però ben segur que si fem un esforç per la unió i la unitat, podem demostrar que tenim majoria d'edat per governar-nos i per poder deixar clar que no es depèn de ningú, i menys quan el que ens juguem és el futur del socialisme català. Mai hem renegat dels nostres lligams amb el PSOE i ara tampoc cal fer-ho, però la llibertat d'uns serà el triomf dels altres, temps al temps.