ARA ANEM PER "PRISA"

SUPOSO QUE NO HI HA CAP MENA DE DUBTE QUE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ ÉS FONAMENTAL , PERÒ RESULTA QUE SEGUIM ASSISTINT A LA "GUERRA" ORGANITZADA PELS "PEPEROS" I ARA HA TOCAT A UN GRUP DE COMUNICACIÓ.

QUEDI CLAR QUE POSO AQUEST "PAÍS" EN SOLIDARITAT AMB "EL PAÍS", LA "SER" ...

Posar-se a llegir un diari, escoltar una ràdio o mirar un canal de televisió és d'aquelles coses que pots fer lliurement, només per la teva voluntat de poder accedir a una informació o a una distracció més o menys aconseguida. Per això resulta sorprenent que ara es vulgui atacar a un grup de comunicació privat que si alguna el caracteritza és tenir prou llibertat per poder fer arribar la informació i l'opinió diversa a aquells que volen seguir els seus mitjans. Que es posi en dubte la credibilitat i les maneres democràtiques de PRISA és fer-nos voler creure que estem ben grillats els que tenim una certa predilecció per l'empresa atacada.

Ens podem enlluernar per un diari que no sempre ens agrada, però que si ens dóna una informació detallada i àmplia de tot allò que passa, i a més sense ser gran lector dels nombrosos articles d'opinió, si que cal reconèixer que en té i no tota del mateix color. "El País" és avui símbol de democràcia i de defensa de les llibertat, sempre ho ha estat, però ara ho ha de ser més per la mala baba dels "demòcrates" del PP.

I què es pot dir d'una ràdio com la SER que té com a grans comunicadors a 3 catalans, qui pot dubtar de Francino, de Nierga o de Barceló? Només algú amb ganes d'intoxicar o amb ganes de carregar-se qualsevol cosa que no rigui les seves impertinències i mentides -que en són mestres-. Fins ara era un greuje antinacionalista escoltar la SER, però ara no en tinc cap dubte, encara que esportivament sigui del Madrid, que és i serà la meva emissora de referència.

A més per veure la tele només cal tenir una certa visió global de la gran oferta existent per posar-nos d'acord que sense el Canal Plus aquest país no seria el que és. I per a altres moments sempre pots mirar Cuatro.

Quan els responsables del PP proposen el boicot estan aconseguint que els més conscienciats els fem una gran "botifarra" i sortim al carrer en defensa, no d'una empresa -que ja tenen prou mitjans per fer-ho- sinò en defensa de la llibertat d'expressió, i deixant-los clar a neo-cons i neo-falangistes en general que nosaltres erem i som la gent de " la libertad sin ira" (no ells!!!).

TRES I DOS O DOS I TRES?

SETMANA GRAN PER AQUELLS I AQUELLES QUE CREUEN EN LA IGUALTAT DE GÈNERES MALGRAT LA DIFERÈNCIA ENTRE ELS SEXES, I MALGRAT HAVER D'OPTAR PER L'ÚS DE QUOTES PER FER-HO REALITAT.

UN PRESIDENT QUE SOMRIU MALGRAT (i van tres) TOTA "LA MOGUDA"

A pocs dies de l'inici de la primavera astronòmica ha florit la llei per a la igualtat que ja estava més anunciada que la primavera del "corte inglés" i que ha sorprès a alguns per la seva contundència i a altres per tot el que això comporta de "falsa" igualtat.

No cal dir que la llei era necessària per evitar abusos històrics i per anar posant les coses al seu lloc més natural (o no ?). Ha estat una llei que s'ha vist rebutjada per la dreta i això ja diu molt al seu favor, i més diu d'aquelles que surten al carrer a insultar a tort i a dret al costat d'uns senyors "de blau marí" que les tenen com un element ornamental de manifestacions "muy hermosas" (una nova manera d'avaluar les manifestacions, no et fot!).

Ara comença el llarg camí cap a la posada en marxa d'aquesta nova legislació i la primera moguda es presenta a les llistes electorals pel proper 27 de maig. Alguns i algunes s'han posat les mans al cap perquè això és "impossible" de complir, algunes i alguns es freguen les mans pensant que ara és el "seu moment" per situar-se més endavant, i encara en queden que entenem que la normalitat legalment establerta s'ha de respectar i punt.

Els mascles estan veient com se'ls acaben situacions d'ús i abús del seu sexe i/o gènere, i les femelles poden tenir la tentació -que la tentació hi és sempre per alegrar la vida- d'abusar i usar en benefici propi aquesta llei. No crec que siguin molts ni moltes els que juguin a això però no em puc estar de dir-ho.

Creiem en la igualtat, i la defensem, per això cal actuar amb molta cura i respectar i fer respectar aquesta nova manera de viure i conviure entre gèneres. Si així se'ns fa més iguals aconseguirem més igualtat, i a poc que ens hi posem podrem dir ben alt que qui està on està és per mèrit propi i no per quota de gènene, opció sexual, religiosa o futbolística. Posem en marxa tot allò que ens porti a una societat més justa i així serem més lliures, els uns i les unes.

UN ABRAZO PILAR

PILAR MANJÓN. MARE DE VÍCTIMA DELS ATEMPTATS DE L'11-M, I VÍCTIMA DE LA DRETA ESPANYOLA PER DEFENSAR ACLARIR ELS FETS DE LA MALEÏDA DATA DE MARÇ.

Querida Pilar,

no es costumbre de mi blog escribir cartas personales y hacerlas públicas pero me veo en la obligación de hacerlo en una fecha como hoy. A pocas horas del tercer aniversario de la muerte de tu hijo y tantos otros ciudadanos y ciudadanas de Madrid, a manos de los terroristes islamistas no resulta fàcil ponerse en vuestra piel y menos en vuestra mente. Vosotros que sabeis lo que significa perder seres queridos una mañana de marzo deberíais contar con el apoyo unánime de los que tenemos la suerte de no haber padecido esa tragedia. No te quepa duda alguna que una persona como tú merece mi màximo respeto y admiración.

Pero no podemos olvidar que la Pilar Manjón madre de víctima se ha visto atacada de una forma brutal por sectores de la derecha (yo ya hablo sólo de ultraderecha) política y mediática. No entiendo como se puede llegar a poner en entredicho tu trabajo, tus opiniones, tu dolor,... cuando lo único que haces es defender aquello que crees y que nadie mejor que vosostros, por desgracia, puede explicar y explicitar. No tengo palabras para calificar a esta "banda" que solamente está buscando confrontación y frustración, quizás se les puede llamar inhumanos, porque su humanidad está lejos de estar presente.

Habeis sufrido mucho desde el 2004, habeis luchado, y es del todo justo que os demos como mínimo un abrazo de solidaridad y de comprensión, ante esos energúmenos que estan paseandose por las calles para hacer olvidar lo que ocurrió cuando los trenes dejaron de circular ese día de marzo. No olvidamos Pilar, muchos estamos contigo y todas las víctimas del terrorismo, sin distinguir de colores ni usaros como moneda de cambio.

Si lees estas palabras espero que sean un pequeño alivio en ese dolor de los aniversarios que se tiñen de negro. Un abrazo.