La democràcia és cruel amb els grans estratègues que ho saben tot de res, els fa caure moltes torres que ells creien indestructibles. Això ha passat en les darreres eleccions a Palestina, on el grup més anti-israelià ha guanyat per majoria el seu parlament. I ara què? Un grup considerat terrorista o pròxim als terroristes pot decidir el futur d'un país -és un eufemisme això de considerar país franges de terra mal lligades- que només pot sobreviure en pau i amb ajuda de la resta dels considerats països avançats, i molt especialment del seu veï-enemic, l'estat d'Israel.
Els nordamericans i nordamericanes -en senyal de respecte al gènere de la Condoleza- han vist com la democràcia no ha portat un govern que els fos simpàtic, tot el contrari, un adversari decidit a no acceptar imposicions del govern mundial del president més rebutjat de la història del seu propi país -una altra mancança de la democràcia permetre que en sigui-.
I mentres el poble palestí va veient que la història avança, que hi ha qui prospera malgrat ser pobres, però ells segueixen aturats i obligats a "viure" com maleïts en poca terra i vigilats per terra,mar i aire. Ningú pot posar seny en aquest racó de món? Tothom en parla i ningú ens porta una pau llargament desitjada però també oblidada.
Ja han passat massa anys d'acords i més acords per tornar a començar el 2006 una nova etapa que té inici però de la qual n'haurem d'esperar un mal final, o molt haurien de canviar les coses.
CATALUNYA AVUI : Els papers són al nostre arxiu NACIONAL - Zapatero i Maragall, presidents -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada