Un país és bonic per ell mateix, per allò que té, sobretot per allò que en un moment de la història uns bons ciutadans (i molts de dolents, que la història és així -com la vida-) van creure que podien crear grans monuments, grans camins, grans edificis, tot gran per evitar una desaparició que ja podien sospitar abans de l'arribada dels bàrbars del Nord. Avui ens trobem una Itàlia del segle XXI, amb tantes coses per gaudir i tanta cosa per penedir-se.
Els polítics italians no són rara avis però la política italiana és del tot complicada i interessant. Un estat construït, malgrat sembli que existeixi des dels "romans", amb ganes d'unir sud i nord, amb un centre que tenia com a sub-centre ni més ni menys que el Vaticà (un altre Estat !!!). Les eleccions italianes sempre ens permeten dir-ne coses, sempre hi ha personatges divertits o perillosos.
La darrera escena que hem viscut no té preu, el gran Berlusconi (líder mediàtic per la gràcia dels seus diners i televisions) va canviar la llei electoral per assegurar-se seguir governant, però no comptava amb l'atracció que podia tenir el professor Prodi i tota la seva Olivera. Guerra fins el darrer moment, resultat just, i aquella llei que volia "el Cavaller" per seguir "regnant" se li gira en contra i el porta al mateix lloc que el seus amics del PP espanyol. Ja era hora !!!
De tot l'espectacle electoral italià em quedo amb una entrevista (de l'Àngels Barceló a la cadena catalano-espanyola, la SER) a la mai prou reconeguda Raffaella Carrà. Si, aquella senyora que ja cantava quan nosaltres erem nens i nenes, i encara surt a cantar a la RAI tot allò que nosaltres ballavem al menjador de casa. Ella , qui ens ho havia de dir, també apostava peL CANVI. Itàlia país que ens enlluerna i ens enlluernarà, per bé i per mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada