El món de la política catalana està en un moment àlgid de la seva màxima expressió de la seva petitesa. Què vull dir? Doncs que semblava impossible poder convertir-nos en la riota de molts com a país-nació, que per alguns aspira a estat.
I tot això per un referèndum sobre un projecte d'Estatut que algunes coses tindrà de bo si fins i tot els sobiranistes(?) de CiU el consideren acceptable. Sembla lògic un vot afirmatiu si les coses milloren per a tots, però no, la lògica no és la manera de treballar d'un partit català que es diu independentista quan li convé, federalista a estones i no sabem què en altres moments.
El "rien ne va plus" de la direcció (?) d'ERC ha estat demanar el vot nul en un referèndum democràtic que suposem és el lloc on la democràcia és més real, o no? Ara resulta que demanen una mena de boicot, que no és boicot, que és de difícil justificació i valoració, però que dóna joc a les seves ganes de ser protagonistes de la pel.lícula sense tenir un paper destacable en el fons i només en la forma.
Davant d'aquesta actitud d'un partit, de i del Govern, només ens queda proposar que els catalans, i els gironins fem el vot afirmatiu per correu, i per no passar vergonya el dia del referèndum agafem el primer vol de "Ryanair" i marxem nord enllà. Serà insoportable viure una jornada tan marcada per la poca soltada que faran alguns defensors de la democràcia, quina contradicció. Si no estan d'acord amb allò que es proposa només cal votar NO, COM HO FA EL PP i aquí s'acaben les complicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada